Cerca de crítiques

Enquesta

Jordi Savall i el Beethoven més bonic

9/6/2019 |

 

Programa: Beethoven: Simfonies 1, 2 i 4

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El mestre català revesteix les Simfonies del geni de Bonn a l'Auditori

Beethoven amb instruments d’època. La idea no és nova, fins i tot a Barcelona, on algunes de les seves simfonies s’han escoltat en interpretacions amb criteris històrics (fins i tot en algun festival de Música Antiga), però que una estrella com Jordi Savall treballi sobre la integral d’aquestes peces és un esdeveniment; la idea va néixer en el mestre quan el 1994 va gravar la ‘Tercera’. El projecte –entorn del 250è aniversari del naixement del compositor– comptarà amb diverses acadèmies en què joves intèrprets comparteixen responsabilitat amb els virtuosos de Le Concert des Nations amb l’objectiu de treure d’aquestes obres mestres les pàtines adquirides en dos segles d’interpretacions i d’innovacions en l’organologia per tornar als 'tempi', articulació, dinàmica i tímbrica originals.

La revisió d’aquesta integral es realitzarà en quatre concerts que es completaran la temporada 2020-21, croada que va començar divendres amb la ‘Primera Simfonia en Do major, Op. 21’ (de 1801), la ‘Segona Simfonia, en Re major, Op. 36’ (1803) i la ‘Quarta Simfonia en Si bemoll major, Op. 60’ (1806), deixant la revolucionària ‘Tercera Simfonia, Heroica’, per a un altre programa a causa de la seva durada. Les tres peces seleccionades, d’estructura més arcaica i aferrades al classicisme, van mostrar una inusitada bellesa, amb un so de calidesa extrema, amb les veus molt treballades i una esplèndida compenetració entre els intèrprets aconseguint una acció de conjunt impecable, bonics colors i una tímbrica sens dubte envellutada.

L’homogeni so només va penalitzar la fusta en determinats moments, com en el primer moviment de la ‘Segona’, on té tant protagonisme. El fraseig, elegant, va convèncer gairebé sempre, i Savall no va dubtar a imposar ‘tempi’ rapidíssims quan convenia, com aquestes parts conclusives a tota màquina sense desarmar mai l’arquitectura. Dels solistes, es pot destacar l’excel·lència del concertino, Jakob Lehmann, i el fraseig encantador del clarinet de Francesco Spendolini. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya