Cerca de crítiques

Enquesta

El privilegi d'haver vist Yo-Yo Ma

1/6/2019 |

 

Programa: Yo-Yo Ma

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Un concert de Yo-Yo Ma sempre és un esdeveniment fastuós, únic, inoblidable. Des que es va saber que el violoncel·lista americà substituiria l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig en el concert del cicle BCN Clàssics al Palau de la Música Catalana, es va convertir en una perspectiva d’allò més falaguera i va començar el compte enrere. Yo-Yo Ma enguany fa una gira mundial en què presenta una revisitació de les sis Suites per a violoncel sol de Bach. La gira es titula The Bach Project i ha de passar per molt poques ciutats a Europa: Leipzig, Viena, Barcelona i Atenes. La vàlua d’aquest concert era, doncs, incalculable.

Yo-Yo Ma ens va regalar el fruit del seu art, de la seva experiència i de la seva sensibilitat, així com també una gran simpatia i a més, va retre un petit homenatge a Pau Casals —que va anomenar el seu ídol—, adreçant unes paraules en català al públic.

La interpretació de les sis suites va ser seguida i durant tot el concert Yo-Yo Ma va romandre a l’escenari del Palau. Més enllà d’una tècnica fora de dubte, Ma va demostrar comoditat i naturalitat. Va tocar ben repenjat a la cadira, amb l’esquena ben dreta, això sí, però amb una confiança absoluta en si mateix i amb les sis suites del tot interioritzades. Tocava com si fos l’expressió de la seva ànima. També va ser curiós que durant tot el concert no afinés el violoncel ni una sola vegada.

Cadascuna de les suites té un caràcter propi que la individualitza i li atorga personalitat. Yo-Yo Ma és un gran coneixedor d’aquestes peces mestres. Les ha enregistrat tres vegades en tres moments diferents de la seva carrera, amb una lectura un xic diferent cada vegada. La lectura que va oferir al públic del Palau va ser càlida i gens cerebral, amb un so vellutat, sense aspror ni duresa, amb unes dobles cordes plenes i incisives. Les danses de ritme ràpid les tocava amb passades d’arc ràpides i lleugeres, a vegades amb un spiccato graciós. Les més malenconioses, en canvi, les va abordar amb molt de sentiment i passades d’arc llargues, per donar-hi profunditat.

La suite carregada de més profunditat, la cinquena, la va dedicar a les persones que pateixen violència. Aquí va ser la primera vegada on Yo-Yo Ma va agafar el micròfon i el vam sentir parlant en català. Aquesta cinquena suite, més ombrívola i colpidora, va culminar amb una Giga que va semblar que havia deixat l’ambient en estat de suspensió. El públic, conquerit per l’art de Yo-Yo Ma, no va gosar ni tan sols aplaudir per no trencar el clima creat.

Les suites de Bach són una obra completa i complexa en què un bon intèrpret pot exhibir tota la seva gamma d’habilitats tècniques, i també la seva capacitat de convertir-se en música. Yo-Yo Ma va fer tot això en un concert que va arrencar una ovació explosiva del públic dempeus.

Yo-Yo Ma, que a més d’un músic de primer ordre és una persona compromesa, va parlar de Pau Casals com el seu ídol i va homenatjar-lo al costat d’Andrea Motis, interpretant El cant dels ocells. No es pot dir res més. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol