Cerca de crítiques

Enquesta

Un regal que ens cau del cel

26/5/2019 |

 

Programa: Juan de la Rubia, orgue

Lloc i dia:Santuari del Miracle

Juan de la Rubia és, tot i la seva joventut (1982), el millor organista del país. La proposta dels Espurnes Barroques conceptualitzada al voltant de la idea de la passacaglia (literalment, passar carrers) amalgamava el so de l’orgue més antic actiu del país (de 1593!), davant de l’imponent retaule de Carles Morató, amb la dansa de Magdalena Garzon i el seu equip, en una posada en escena basada en el joc entre el caminar i la mirada amb la tècnica de la improvisació i la composició instantània. La música que ens cau del cel i el moviment arran de terra.

Però aquí parlem de música i el programa, divers, es bastia sobre repertori espanyol ja que la Passacaglia és una dansa, sembla que d'origen hispànic, de ritme ternari, que evoca els músics ambulants que a la fi del segle XVI tocaven en cercaviles. La música de Cabanilles, Cabezón o Bruna es combinà amb la de dos mestres germànics: Johannes Caspar Kerll i l’omnipresent Johann Sebastian Bach, juntament amb les improvisacions del propi de la Rubia, completant un espectacle on a la meravellosa música excepcionalment interpretada s’hi afegí el bonic complement de la dansa, tot i que prescindible ja que sovint és amb els ulls tancats com més es gaudeix d’aquesta pluja musical que ens cau del cel. 

Ignasi Albors
Catclàssics