Cerca de crítiques

Enquesta

Irregular Passió de Savall

17/4/2019 |

 

Programa: Passió segons Sant Mateu, de Bach

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

La Passió segons Sant Mateu BWV 244 és una joia. Aquesta enorme obra –dura gairebé 3 hores- ofereix a Bach un vast escenari on plasmar el seu extraordinari talent, així com un arsenal vocal i instrumental que li permet explotar-lo amb diferents formats i textures: ara uns solistes, ara un petit grup instrumental, ara el conjunt d’una de les orquestres, ara les dues orquestres juntes, ara dialogant contraposades, més enllà orquestra i els dos cors, ... aconseguint un conjunt ple de matisos i contrastos de tota mena que esdevé una veritable prova de foc per a qualsevol director.

Jordi Savall va apostar per algunes idees interessants tot i que el resultat global del concert va ser irregular, optant per un cert ús escènic de l’espai amb entrades i sortides dels solistes vocals, situant-los fora de la vista del públic quan guardaven silenci, darrere els cors, allunyant-se del format tradicional. En aquest mateix sentit destacar també la separació física amb que va situar el cor de sopranos a ripieno –el Cor Infantil Amics de la Unió- al fons de l’escenari buscant l’efecte d’ampliar el so i que denota un interès per adaptar l’execució a l’entorn que s’agraeix i que, per exemple, no s’hagués pogut fer a l’altre gran escenari de la ciutat, el Palau de la Música.

La capacitat i qualitat de Le Concert des Nations i de La Capella Reial de Catalunya estan fora de dubte i la seva interpretació precisa i natural va construir una base sobre la qual el mestre Savall va arriscar en la tria dels solistes vocals. I és aquí on el resultat va ser molt desigual. D'una banda, uns extraordinaris Marta Mathéu i Florian Sievers, que va destacar amarant de contingut dramàtic i amb una dicció preciosa el rol d’Evangelista, mentre que per altra banda el duet de protagonistes en el paper de Jesús era interpretat per un Matthias Winckler, de veu bonica però excessivament plana i el tenor Juan Sancho i el baríton Marc Mauillon no van estar prou a l’alçada d’un conjunt vocal que, pel que fa als solistes, va estar millor defensat per les veus femenines. 

Ignasi Albors
Catclàssics