Cerca de crítiques

Enquesta

Frontal bachià

14/4/2019 |

 

Programa: Passió segons Sant Mateu, de Bach

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

La Passió segons Sant Mateu BWV 244(1727) de J.S. Bach (1685-1750) i el Palau de la Música Catalana s’erigeixen en un binomi històric. Des de la primera audició realitzada per l’Orfeó Català, el mític 27 de febrer de 1921, sota la direcció de Lluís Millet i amb la participació a l’orgue d’Albert Schweitzer, aquesta obra mestra i l’esmentada sala de concerts s’han erigit en aquest binomi en què qualsevol nova audició posa en funcionament un mecanisme que ens porta a una tradició interpretativa iniciada fa gairebé 100 anys. De totes les lectures realitzades, amb permís per la ja interpretada l’any 2004 pel mateix Paul McCreesh, possiblement l’escoltada, aquest dimecres, pels Gabrieli Consort & Players és de les que més controvèrsia o dubtes poden haver generat. I no pas, evidentment, per una manca de nivell o prestació artístiques, sinó pel fet que McCreesh s’apropia sense complexos de les teories interpretatives de Joshua Rifkin, en les quals, segons aquest director i musicòleg nord-americà, la música de Bach era interpretada, a la seva època, amb un sol intèrpret per cadascuna de les veus instrumentals i vocals. Conseqüentment l’aplicació d’aquesta visió ens porta a una nova dimensió sonora de volums i equilibris sonors. Això permet realitzar un pas més endavant i se’ns ofereix l’obra més cèlebre del catàleg bachià amb una concepció que és més un frontal artístic que no un retaule tridimensional, amb tota la càrrega dramàtica i austeritat inherents. Amb la participació de grans solistes entre les vuit veus, dimecres vam assistir a una nova visió i aproximació de la Grosse Passion gràcies a un nou encert de programació del director artístic del Palau, Víctor Garcia de Gomar. 

Oriol Pérez Treviño
El Punt/Avui