ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Christoph Rahn amb l'OBC a l'Auditori

Christoph Rahn, un contrabaix al capdavant de l'OBC

2/11/2004 |

 

INTÈRPRET Christoph Rahn
DIRECTOR Salvador Brotons
LOCAL Auditori
DATA 30 d'octubre

El contrabaixista es va lluir davant dels seus companys i del públic.

L'OBC va oferir un programa atractiu i variat. El concert va començar de manera immillorable amb el solo inicial del quintet de xel.los capitanejats per Damián Martínez en l'obertura de Guillem Tell, de Gioacchino Rossini. Els cinc violoncel.listes de l'orquestra van aconseguir un so molt bonic i expressiu que després van recollir la flauta i el corn anglès. Tot plegat va resultar, finalment, una obertura molt fresca, vital i convincent.

Acostumat a amagar-se en les últimes files de l'orquestra i gairebé sempre exercint funcions de base harmònica i acompanyament rítmic, el contrabaix va adquirir tot el protagonisme a la segona obra del concert.

Christoph Rahn, solista de l'OBC, va tenir l'oportunitat i el repte de reivindicar-se com a solista al capdavant dels seus habituals companys. Rahn va interpretar el Concert per a contrabaix i orquestra en fa sostingut menor, op. 3 de Serguei Kussevitski amb molt bon so i expressivitat. Va fer cantar el seu contrabaix mantenint-se gairebé sempre a la part més aguda del batedor i va sorprendre amb un bis acompanyat per arpa que potser necessitava algun assaig més. Rahn va tenir el reconeixement del públic i dels seus companys d'orquestra.

A la segona part del concert, els músics van interpretar la Simfonia núm. 15 en la major, op. 141 de Xostakóvitx. A causa de la sobtada malaltia del batuta Lawrence Foster, va ser Salvador Brotons l'encarregat de dirigir el concert. Brotons, amb la seva característica manera de dirigir, sempre molt entregat, expressiu i dinàmic, va aconseguir una gran implicació dels músics que van defensar molt bé totes les parts solistes.

Tot això es va traduir en un bon resultat de conjunt, amb una interpretació fluida i molt viva, amb l'expressivitat especialment cuidada i amb una perfecta entesa durant tot el concert entre l'orquestra i el director.

Irene Acebal
El Periódico

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet