Cerca de crítiques

Enquesta

L'esclat de la Reforma en una església gòtica

19/2/2019 |

 

Programa: Vox Luminis

Lloc i dia:Santa Maria del Pi

El Festival Llums d’Antiga organitzat per L’Auditori, tot just acabat, va oferir dimarts proppassat un concert a la basílica de Santa Maria del Pi. Els intèrprets, el conjunt belga Vox Luminis, van omplir l’església gòtica de música religiosa del segle xvii, a l’estela de la reforma luterana. Tal com ja havíem copsat en el concert del Collegium Vocale de Philippe Herreweghe, la música sacra interpretada a la basílica del Pi adquireix una dimensió que va més enllà de l’experiència estètica, i es torna més espiritual, profunda i acostada a la finalitat amb què aquestes obres van ser compostes.

Vox Luminis és un conjunt vocal fundat el 2004 a Namur per Lionel Meunier, que és alhora un dels baixos del grup. Enguany feien el seu debut a Barcelona, amb un programa dedicat a la Reforma. Vam poder sentir dotze cantants en una harmonia perfecta embolcallada per l’acústica del Pi, acompanyats de continu format per viola da gamba i orgue.

El programa va començar amb un coral del mateix Luter, cantat a capela, amb els cantants disposats al llarg dels laterals de l’església. Va ser una manera solemne d’inaugurar un concert/cerimònia litúrgica que va continuar amb les Exèquies musicals, op. 7 de Heinrich Schütz. Els cantants de Vox Luminis, actuant tots junts, en grups més petits o com a solistes, van excel·lir per la qualitat i l’afinació, i per una claredat diàfana de les línies vocals. Els acords van sonar sempre amb una afinació extremament precisa, que l’acústica de la basílica realçava.

Vam poder sentir diverses obres de la família Bach, però cap del gran Johann Sebastian. En canvi, Vox Luminis va interpretar motets de Johann, Johann Michael i Johann Ludwig Bach. Els compositors que van completar el programa van ser Thomas Selle, Andreas Hammerschmidt i Samuel Scheidt. En totes les obres les veus se sentien com un conjunt i alhora distingint-se cadascuna. La integració era màxima, cap no sobresortia. Aquest mateix efecte es va produir en el concert del Collegium Vocale en el mateix recinte. Probablement l’acústica de la pedra gòtica acomboia les veus amb una reverberació justa; mai excessiva. També cal fer notar que el vibrato que van projectar les veus va ser molt lleu, d’acord amb els criteris històrics. El fet és que la música religiosa sempre hi guanya quan s’interpreta en una església, és un efecte multiplicador que es percep encara que hom no sigui creient.

Vox Luminis va fer un debut solemne a Barcelona, amb aplaudiments abrandats d’un públic que omplia de gom a gom la basílica del Pi. Com a curiositat, el conjunt de Namur té com a membre Alexander Chance, fill de Michael Chance, també contratenor. És una gran notícia que actualment hi hagi tants conjunts excel·lents en la interpretació de la música antiga.

Elsa Álvarez Forges
Núvol