15/2/2019 |
Programa: Lina Tur i Kenneth Weiss
Lloc i dia:Capella de Santa Àgata
Sonates per a violí i clavicèmbal d'É.J. de la Guerre i d'A. Corelli
Lina Tur Bonet, violí
Kenneth Weiss, clavicèmbal
Festival Llums d'Antiga
El Festival Llums d’Antiga ha nascut amb l’objectiu d’apropar al públic repertoris, formacions, intèrprets i tipologies de concert poc habituals. A partir de propostes arriscades i maneres innovadores de construir-les, els diferents concerts parteixen d’elements mínims per bastir programes sòlids i amb contingut.
El concert del passat 14 a la preciosa Capella de Santa Àgata es va basar en l’intel·ligent proposta de combinar dos compositors contemporanis: un italià ‘l’Arcangelo’ universalment conegut –Arcangelo Corelli- i una ‘La petite Merveille’ francesa gairebé desconeguda, almenys pel gran públic –Élisabeth Jacquet de la Guerre-.
El concert ens va presentar en primícia per a la majoria dels assistents l’obra més important de De la Guerre, tres de les seves Sonates per a violí i clave. I des del primer moviment es va poder apreciar l’ús del contrapunt imitatiu, el sentit melòdic i les harmonies agosarades amb un insòlit protagonisme del continu, juntament amb un gran dinamisme rítmic i un fi melodisme expressiu. De la Guerre va ser dels primers compositors en explorar a França el terreny de la sonata, forma típicament italiana, i va ser capaç d’imprimir-li elements d’interioritat i profunditat marcadament propis.
Lita Tur, principal valedora de l’excel·lència d’aquesta compositora, va lluir al llarg del concert una difícil combinació de tècnica, sensibilitat, emoció i empenta, explotant el seu talent amb exquisida musicalitat, depurat lirisme i estudiats tocs d’aquella elegància tan francesa. Com sempre fa aquesta intèrpret de gran versatilitat (cal remarcar que ha enregistrat obres d’autors de quatre segles) va adaptar la música a l’instrument més adequat fins el punt d’emprar dos arcs diferents per a l’execució d'aquestes sonates. I ens va deixar bocabadats amb l’elèctrica exhibició de virtuosisme i caràcter de la Sonata ‘La Folía’ de Corelli. Al seu costat Kenneth Weiss va saber estar en un cert segon terme amb un sublim sentit musical, capaç d’ornamentar quan calia i amb un so que passa de desafiant i agressiu a suau i amorós.
Una gran sessió de reivindicació barroca i de valoració d’una gran compositora injustament oblidada.