Cerca de crítiques

Enquesta

Virtuts mentals

23/11/2018 |

 

Programa: Lars Vogt, piano

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Ja sigui per la referència de culte que són els dos enre­gis­tra­ments del pia­nista cana­denc Glenn Gould, per la novel.​la El mala­gua­nyat (1983), de Tho­mas Bern­hard, o per l’aurèola mítica que el pri­mer biògraf de J.​S.​Bach –J.​N.​Forkel– va dipo­si­tar en aquesta obra, el que és cert és que les Vari­a­ci­ons Gold­berg cons­ti­tu­ei­xen un dels cims de la música clàssica occi­den­tal. Tant és així que Lars Vogt, gran pia­nista ale­many i també direc­tor musi­cal, des del 2015, de la Royal Nort­hern Sin­fo­nia, fins ara només té en la seva rica dis­co­gra­fia aquesta obra bac­hi­ana enre­gis­trada que, dime­cres, va pre­sen­tar-nos a L’Audi­tori, tres anys després de la seva publi­cació al segell Ondine.

Per raons que el sota­sig­nant no va saber des­xi­frar, Vogt va ini­ciar el reci­tal amb els Impromp­tus, D.899 (1827), de Schu­bert, inter­pre­tats d’una manera sòlida i robusta en què, tan­ma­teix, es va tro­bar a fal­tar molt més l’aire fan­tasiós i de somi­eig carac­terístic del roman­ti­cisme i, sobre­tot, del dar­rer Schu­bert.

El poste­rior assalt a les Vari­a­ci­ons, BWV 988 (1742) va pros­se­guir per aquesta con­cepció inter­pre­ta­tiva con­ce­buda molt més des de la cons­trucció d’una arqui­tec­tura raci­o­nal que no pas des de l’emoció que, segons alguns her­me­neu­tes, pal­pita en aquesta obra. Evi­dent­ment, negar-ho seria injust, vam assis­tir a una exhi­bició de vir­tu­o­sisme i tècnica posats al ser­vei d’una elecció de tempi que, en algu­nes vari­a­ci­ons, van dei­xar entre­veure un Bach lliure i fresc com en la dar­rera de les vari­a­ci­ons (Quod­li­bet). Sense caure, però, en un exer­cici men­tal fred, no és menys cert que vam estar sem­pre més a prop del dic­tum de Leib­niz, en què la música ve a ser l’exer­cici aritmètic ocult d’una ment incons­ci­ent que cal­cula.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui