Cerca de crítiques

Enquesta

Melting pot Mass

28/10/2018 |

 

Programa: La Missa de Bernstein

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Missa, de Leonard Bernstein

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Clark Rundell, director

William Dazaley, baríton

Cor Madrigal, Cor Lieder Càmera, Veus-Cor Infantil Amics de la Unió, Cor de Teatre

Auditori de Barcelona, dissabte 27 d'octubre de 2018

 

 

Aquesta monumental obra, de prop de dues hores de durada, reflexa la crisi de fe de l’enorme humanista que fou Leonard Bernstein. Una crisi d’algú amb una voraç set per creure però que no accepta el gat per llebre. Escrita des del seu personalíssim jo reflecteix els convulsos inicis dels anys setanta als Estats Units, encara traumatitzats per l’assassinat del seu amic JFK, en plena guerra del Vietnam, amb un moviment hippie que s’està popularitzant i que amara obres com Jesus Christ Superstar, de Lloyd Webber, o que anys després esclatarà en Hair. És un genial cant a la religiositat sense esglésies, d’un home que desitja creure però se’n malfia. Crida al guiatge espiritual d’algú radicalment contemporani que vol però té por. La Missa de Leonard Bernstein esdevé un idoni reflex d’aquells anys de topada entre formes de viure la vida a la societat nord-americana.

Trencador en la forma i en el contingut, tot i mantenir l’esquema i el text litúrgic clàssic, salpebrat amb textos contemporanis. Radicalment eclèctica la Missa uneix una orquestra simfònica amb una banda de rock, orgues i cors que van alternant apunts de jazz, blues, passatges que preludien el rap, que encara trigarà unes dècades en sorgir, amb música basada en el cant gregorià i, és clar, també música clàssica. Melting pot sonor, insòlita combinació de gèneres, escudella barrejada de ritmes i melodies.

Repte majúscul per tant per a una OBC que aquest cop va saber estar a la alçada. Es va fer evident la molta feina feta pel director Clark Rundell amb les diferents seccions ja que una de les dificultats de l’obra és que l’escudella no es talli (permeti’m la llicència culinària), que textos i ritmes tan distants flueixin d’una forma natural. Excel·lent el nivell mostrat pels cors Madrigal, Lieder Càmera, Infantil de la Unió i Cor de Teatre que omplien i acolorien un escenari ple com un ou i sobretot pel baríton William Dezaley, sacerdot celebrant, protagonista principal del repartiment.

En resum, una bona aposta per commemorar els 100 anys d’aquest genial compositor amb una de les seves obres importants, si bé no de les més conegudes. Per al propi Bernstein la seva millor obra, per a molts la pitjor. Segurament ni una cosa ni l’altra. 

Ignasi Albors
Catclàssics