Cerca de crítiques

Enquesta

Entre Polònia i la sang: l'OSV inaugura la temporada a Sabadell

9/10/2018 |

 

Programa: Obres d'Elgar, Kilar, Barber i Chopin

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Chopin, Polònia i Dràcula

Obres d’Elgar, Kilar, Barber i Chopin.

Szymon Nehring, piano. Cor Jove de l’Orfeó Català. OSV. Víctor Pablo Pérez, director.

Teatre de La Faràndula de Barcelona. 5 d’octubre de 2018. 

 

La Simfònica del Vallès va inaugurar la seva temporada a Sabadell amb un teatre de La Faràndula amb dos artistes de la solvència de Víctor Pablo Pérez, Director Principal Convidat de l’Orquestra, i del jove pianista polonès Szymon Nehring en el Concert per a piano núm.1 de Chopin en una interpretació noble, polida, equilibrada i coherent tant en el detall com en la concepció general.

Nehring és un jove amb el domini tècnic dels grans pianistes, de musicalitat fefaent i un afany de precisió banyat de naturalitat. L’ idiomatisme i sentit del color van ser sumatoris a l’entesa amb l’orquestra, ben preparada i gens rutinària des de la introducció d’aires marcial quasi diluïts. Sense amaneraments romàntics de dècades passades i altres escoles, cal destacar el caràcter enjogassat i decidit dels passatges més vertiginosos del darrer moviment; i el segon moviment, encandilador i reconfortant com pocs. En part, per un magistral tractament expressiu en ‘dolce’ que li atorgava un grau d’intimitat ingràvid i amb dosis de llibertat ben administrades per Nehring. Recordin-ne el nom perquè voreja el salt internacional.

La primera part es va obrir amb el preludi simfònic Polònia Op. 76 d’Elgar resolt en miratges de tendresa, equilibri de plànols (passatge amb violí solista basat en el Nocturn núm. 11 de Chopin), sense èmfasis rudes en els ‘tutti’ i una secció de corda molt convincent. El va seguir l’ Agnus Dei de Barber ben defensat pel Cor Jove de l’Orfeó Català, tot i la projecció encoberta de la veu en alguns cantaires i la poca densitat de conjunt. Quelcom suplert amb el reforç dels contrabaixos, els violoncels i les violes doblant el registre greu.

El darrer punt d’interès va raure en les bandes sonores musicals del polonès Wojciech Kilar. Un compositor hipnòtic, a vegades inquietant, amb ús de ritmes constants i figures melòdiques repetitives com en El pianista, el seu llenguatge parteix del la tonalitat, el cromatisme i progressions d’acords minimalistes en un ric joc de textures i timbres. A destacar les intervencions d’ Isabel Moreno a la flauta (Dràcula) i de Toni Galán al clarinet (El pianista) i un treball de conjunt molt més que digne en un programa prenia Polònia com a eix temàtic en ocasió del centenari de la seva independència. I és que la intel·ligència i subtilesa motrius de les propostes ideades per l’OSV donen molt joc. Aquest concert també tenia un velat component temàtic sanguinari: per una nació històricament sotmesa a tortures i exterminis, per la pregària sacrificial d’un anyell de Déu, per un compositor mort de tuberculosi i per un mite pseudohistòric que no només succionava sang.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell