Cerca de crítiques

Enquesta

Renée Fleming al Palau de la Música amb López Cobos

Renée Fleming una diva d'altura per a López Cobos

16/10/2004 |

 

INTÈRPRET Renée Fleming
DIRECTOR Jesús López Cobos
LOCAL Palau de la Música DIA 14 d'octubre

Triomf de Renée Fleming de la mà d'un director subtil i una eficaç orquestra.

El mestre Jesús López Cobos la va acompanyar amb una elegància exquisida. Ho va posar fàcil a la soprano nord-americana Renée Fleming , triomfadora als teatres de Londres, París, Hamburg, Colònia, San Francisco, Nova York i Praga, amb la seva orquestra, la del madrileny Teatro Real.

I va resultar excel.lent el treball de guant a mida de la formació, a més de la normalització que va suposar la seva visita catalana. L'Orquestra Arbós, com es va dir durant tres dècades prodigioses a començaments del segle XX, de la mà d'Enrique Fernández Arbós, el seu titular, visitava Barcelona amb regularitat i enorme èxit, com ha passat ara.

Però parlem de la diva. Dues àries de Händel per temperar i col.locar la veu i aleshores el salt al repertori, l'òpera romàntica, fent gala de les seves virtuts: versatilitat, agilitat i un excel.lent gust musical.

Perquè Fleming és una veu tan exquisida com perifèrica. Ni Thaïs, de Massenet, ni Die tote Sald (La ciutat morta), de Korngold, ni A streetcar named Desire (Un tramvia anomenat Desig), d'André Previn, ni Rusalka, de Dvorak, són títols habituals, encara que ella els hagi gravat.

I tot i així, va triomfar en tota la línia. Va començar amb la segona ària de Thaïs i es va consolidar en la melodia Cäcilie, de Strauss, que tancava la primera part. Després, Summertime, de Porgy and Bess, i O mio babbino caro, els va interpretar a la seva manera, amb llibertat de recital. Res a objectar-hi, tot al contrari. I amb el Verdi d'I vespri siciliani, que li va com l'anell al dit, va obtenir les millors ovacions.
Luis Polanco
El Periódico