Cerca de crítiques

Enquesta

Passió associativa

10/4/2018 |

 

Programa: Obres de Vivancos, Bach, Golijov i Vila

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Obres de Vivancos, Bach, Golijov i Vila.

Oreig Canela i Adrià Díaz, narradors. Assumpta Mateu, soprano. Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano. Francisco Fernández Rueda, tenor. Pau Bordas, baix. Cor Ciutat de Mataró, Cor Ciutat de Tarragona, Cor de Cambra de la Diputació de Girona, Cor Lièder Camera, Coral de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, Orfeó Manresà. OSV. Xavier Puig, director.

Palau de la Música Catalana. 7-4-18

                           

Convertit quasi en un esdeveniment en algunes latituds catalanes, el concert de Setmana Santa de la Simfònica compta amb el suport de la Federació Catalana d’Entitats Corals i inclou nombroses formacions en un projecte que revivifica l’esperit associacionista decimonònic tan present a Catalunya com a la resta d’Europa. Una activitat que, recordem-ho, va gestar una tradició convertida en emblema patri. És, per tant, un programa difícil de gestionar artísticament: per la coordinació de calendari, la procedència geogràfica de les corals i la divergència de nivell entre elles. Aconseguir-ho com des de fa uns anys, reafirma l’habilitat dels actuals gestors de l’OSV com autèntica orquestra nacional del territori català.

La comesa, doncs, no és marginal i els resultats mereixen l’elogi gràcies a la direcció d’un Xavier Puig a qui voldria escoltar més sovint en les nostres temporades simfòniques. De gest clar, mesurat però també enèrgic, expressiu amb mirada i cos, va conduir la Passió segons Sant Joan BWV 245 de Bach amb temps àgils sense precipitació, pinzellades exultants i una força a les fugues amarada a una texturació meritòries. Cas, per exemple, del cor “27b. Lasset uns den nicht zerteilen” ben perfilat rítmicament o l’emfàtic “21d. Kreuzige”. És cert, però, que l’afinació no sempre va ser immaculada i que la potència i amplitud de les cordes femenines superava les masculines.

D’altra banda, aquesta Passió s’oferia amb un notable –i agraït- escurçament que, tot i trencar les estructures quiàstiques del sempre perfecte Bach, alleugeria una obra únicament gran per la seva música fora de la funció social i litúrgica. Agnosticismes i ateismes al marge, és clar. Oreig Canela i Adrià Díaz van complir com a narradors en català que estalviaven eterns recitatius. Entre els solistes Gemma Coma-Alabert va mostrar la regularitat i fermesa que la caracteritza; mentre el Pau Bordas es movia amb suficiència allà on el tenor Francisco Fernández Rueda tendia a treure més veu de la pròpia, acusant desigualtats en el fraseig i el volum, tot i un timbre seductor en una particular actuació a l’alça.

Agudesa associativa

Per últim, un altre dels al·licients amb l’OSV rau en les combinacions de repertori. El d’aquest programa serà recordat pel seu pròleg, el lament i l’epíleg adherits. El Herr! de Bernat Vivancos funcionava com a feréstega crida al judici en una escriptura a capella expressionista amb glissandi i textures denses que contrastava amb el beatífic, expansiu  i hereu de la tradició coral anglesa In Paradisum de Josep Vila. Dos compositors, per cert, vinculats a Sabadell. I enmig de Bach una troballa: Lua descolorida de Golijov. Una pàgina bressoladora d’enorme bellesa, de dolor contingut i sublimat amb una vocalise inicial que homenatja les Bachianas brasileras de Villa-Lobos, pulcrament servida per Assumpta Mateu amb un convincent sobreagut i sense els manierismes de l’ària “35. ZerflieBe, mein Herze”. L’aplaudiment espontani recompensaven l’actuació i l’agudesa associativa del programa.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell