Cerca de crítiques

Enquesta

Passeig amb Barca per Bach

27/3/2018 |

 

Programa: Sir András Schiff

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Després del cicle dedicat a les últimes sonates de Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert, Sir András Schiff ha tornat al Palau de la Música, i aquesta vegada no ho ha fet sol, sinó acompanyat de la formació que porta el seu nom, la Cappella Andrea Barca, per interpretar-nos els concerts per a clavecí de Bach. Sentir Schiff tocant Bach, compositor amb qui té una connexió molt profunda, és tot un privilegi.

El programa estava format pels sis concerts per a un clave, adaptacions que va fer Bach mateix de concerts seus per a d’altres instruments. Alguns d’aquests concerts primigenis avui s’han perdut, però en canvi, és fàcil detectar l’enorme similitud entre el Concert per a clave BWV 1058 i el Concert per a violí BWV 1041, que encara avui és una peça habitual de repertori.

András Schiff és un dels millors coneixedors i intèrprets actuals de la música per a teclat de Bach. Sempre fidel al seu estil sobri i elegant, no es va limitar a demostrar un domini tècnic extraordinari, sinó que va fer-nos sentir la puresa i l’espiritualitat del músic alemany en un grau superlatiu. El pianista tocava serè, convençut i molt inspirat, alhora que donava petites indicacions a l’orquestra. Va fer un ús gairebé imperceptible del pedal i va trobar l’equilibri entre la sonoritat del piano i l’escriptura per a clave de Bach. Feia els ornaments, especialment els trinats, amb una facilitat i un lirisme impressionants i el volum de so d’ambdues mans era equivalent, sense sentir-se més la dreta que l’esquerra.

L’orquestra de corda que l’acompanyava era la Cappella Andrea Barca, una formació creada per Schiff el 1999 per interpretar la integral dels concerts de Mozart a la Mozartwoche de Salzburg entre 1999 i 2005. Però més enllà d’aquest any, l’orquestra ha seguit oferint concerts i gires. Irònicament, el nom que porta és el mateix d’András Schiff, traduït a l’italià, i està integrada per músics provinents de formacions cambrístiques, triats per Schiff. El resultat és una orquestra excel·lent, amb un so net i brillant i una execució precisa, però a l’hora d’interpretar música barroca el so extremament brillant és potser més un defecte que una virtut. Des de fa bastants anys les formacions d’instruments originals ens han acostumat l’oïda a sentir un barroc de so auster, enfosquit, aspre, i de sobte, tanta llum i claror de la corda de la Capella Andrea Barca va enlluernar. És clar que no és combinable ni un piano de gran cua amb instruments originals ni instruments moderns amb un clave. Tanmateix, Schiff va ser molt acurat a l’hora de marcar l’orquestra a fer notes curtes, en staccato, i a tocar de manera sòbria, tal com ell toca el piano.

Sens dubte, el concert dedicat a Bach de Sir András Schiff romandrà durant molt de temps a la memòria dels qui el vam sentir, per la raresa i excelsitud del programa, i per una interpretació fantàstica que va culminar amb Schiff tot sol tocant el Concerto italiano, BWV 971.

Elsa Álvarez Forges
Núvol