Cerca de crítiques

Enquesta

Schubertíada imponent al Palau

26/3/2018 |

 

Programa: Faust, Queyras i Melnikov

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El trio de moda de l’actualitat, format per la violinista Isabelle Faust, el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras i el pianista Alexander Melnikov, ha tornat a Barcelona, aquesta vegada acompanyats de tres amics, per oferir-nos una vetllada deliciosa dedicada exclusivament a la cambra de Schubert. El Palau, ple fins dalt —un fet tan insòlit com falaguer—, va ovacionar amb entusiasme els sis intèrprets.

El programa del concert no tan sols combinava la creació vocal i la instrumental, sinó que permetia descobrir les connexions entre tots dos mons, en agrupar les sis peces peces per parelles vinculades entre sí. En els tres casos un dels membres de la parella era un Lied, que posteriorment Schubert havia fet servir per elaborar-ne una peça cambrística instrumental: la Sonata per a violoncel i piano D. 821, “Arpeggione”, la Fantasia per a violí i piano D. 934 i el Quintet D. 667, “La Truita”.

L’encarregat de cantar els tres Lieder va ser el baríton Georg Nigl, que es va reivindicar com un liederista nat, amb un fraseig impecable, una gran expressivitat, i una veu dúctil i homogènia. Segons com, semblava que tornàvem a sentir Fischer-Dieskau. A banda de La Truita, els altres Lieder que va interpretar van ser Viola, D. 786 i Sei mir gegrüsst!, D. 741, sempre acompanyat per Alexander Melnikov, pianista a qui encara no havíem vist com a liederista. La seva dolçor amb les tecles va ser l’acompanyament idoni per a Nigl.

Jean-Guihen Queyras, al costat de Melnikov, va interpretar la Sonata “Arpeggione”, basada en la melodia del Lied Viola. Un cop més, Queyras va lluir un so absolutament vellutat, que semblava de seda. Va exhibir un domini tècnic absolut d’un instrument molt difícil, i tocava feliç, amb un punt juganer, en l’Allegro moderato. No cal dir que la compenetració amb Melnikov va ser òptima. Isabelle Faust va aparèixer per interpretar la Fantasia D. 934. L’aclamada violinista alemanya va tocar amb un so net i cristal·lí i una tècnica formidable, però segons com el so era massa prim i no se sentia prou. És una mancança que es fa més palesa quan toca amb orquestra, tot i que per a la cambra, Faust és una intèrpret magnífica.

La segona part del programa va ser la que donava nom al concert: La Truita, és a dir, el Lied i el quintet. És una meravella poder-los escoltar junts, l’un darrere l’altre, per poder-nos fer més conscients com el segon beu directament del primer en el quart moviment, el Tema con variazione. Després de la brillant interpretació de Georg Nigl del Lied, van aparèixer els altres dos amics dels tres músics: el viola Boris Faust i la contrabaixista Laurène Durantel. Els cinc músics van tocar com a iguals, sense que cap destaqués sobre els altres. Van fer una interpretació meravellosa de La Truita, intimista, juganera i simplement brillant. Se’ls veia completament entregats a la música, feliços de fer reviure el compositor vienès, i van aconseguir transmetre-ho amb escreix.

 

Elsa Álvarez Forges
Núvol