Cerca de crítiques

Enquesta

Anhel primaveral

25/3/2018 |

 

Programa: L'Emperador de Beethoven

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono, director

Saleem Ashkar, piano

Debussy. Printemps. Suite Symphonique

Beethoven. Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Mi bemoll major op.73  ‘Emperador’

Schumann. Simfonia núm 1 en Si bemoll major op. 38 ‘Primavera’

 

Malgrat la voluntat implícita del programa de donar la benvinguda a la primavera el concert d’anit va mimetitzar més amb la grisor i el fred meteorològic que no pas amb aquesta estació símbol del renéixer. Ras i curt el concert de l’OBC va ser trist i mediocre.

El programa era propici i responia al clàssic esquema dels concerts de l’OBC: una obra curta inicial (sovint d’un compositor català contemporani, pràctica malauradament gairebé desapareguda), seguida d’un concert per, a la segona part, abordar una obra simfònica. I la tria de Debussy semblava adequada ja que la seva música, sempre subtilment expressiva ofereix a una orquestra ben treballada nombroses possibilitats de lluïment. Però no va ser el cas. El to de l’OBC va ser gris, pla, fred, sovint mel·liflu. De vegades passa que l’orquestra necessita rodar-se, que el primer tema és el pitjor, que a mesura que avança els músics es treuen la son de les orelles, però no.

De tots els Emperadors que he pogut gaudir en directe, i en són uns quants!, el d’ahir va ser probablement el més trist i poc personal que he escoltat mai. Amb uns temps exageradament ràpids pel meu gust i un solista correcte, malgrat els errors de digitació que va cometre, el concert va arribar a la pausa, després d’una propina de Saleem Ashkar, el Traümerei de Schumann, que enllaçava amb la segona part. 

Segona part on res no va canviar. L’anhel primaveral al que Schumann es referia parlant de la seva Primera Simfonia no es va percebre i potser caldria pensar en insuflar una mica de Ventolin a l’orquestra a veure si s’oxigena i treu el millor que té. 

Ono, director titular, sembla que no sap explotar les possibilitats de l’orquestra, que hi són. Sense anar més lluny la setmana passada un director convidat va oferir un digne concert amb un repertori complex com és la Setena de Bruckner. Potser el problema sigui que Ono dirigeix pocs concerts. Segurament no ajuda a resoldre els problemes que he mencionat que el director titular en tota aquesta temporada, i estem a finals de març, hagi dirigit comptant el d’anit només tres concerts, i no hi tornarà fins el 19 de maig, gairebé d’aquí a dos mesos. I aquesta situació es manté a futur: en tota la temporada 2018-19 que ahir es va presentar només dirigirà vuit dels vint-i-quatre programats.

Si volem una OBC com havia estat, una orquestra amb certa personalitat, reconeixible, honestament crec que cal canviar alguna cosa.

Ignasi Albors
Catclàssics