La Passió segons sant Marc de Bach continuarà sent un enigma. L’obituari publicat quatre anys després de la seva mort esmentava que el compositor alemany havia escrit cinc Passions, de les quals només s’han conservat les de sant Joan i sant Mateu, mentre que hi ha indicis que la de sant Marc es va interpretar el 1731. A falta de qualsevol rastre de la música, la principal pista és el llibret de Picander, que ha donat peu a diverses reconstruccions que segueixen una pràctica normal en temps de Bach: reutilitzar fragments d’altres partitures, en especial la Trauerode BWV 198. El melòman amb memòria recordarà que fa divuit anys Ton Koopman va interpretar la seva edició al Palau de la Música, amb recitatius compostos “a la barroca” pel mateix director holandès. Des de llavors, la història s’ha enriquit amb el descobriment d’una segona versió del llibret per a una interpretació del 1744, base de l’edició del musicòleg Alexander Grychtolik, que empra en essència només música de Bach, amb préstecs de les Passions conservades per als recitatius i els cors breus. Jordi Savall ha treballat a partir d’aquesta edició per bastir la versió que ara presenta en societat.

Amb les fonts emprades -és d’agrair que el programa identifiqués cada fragment-, és una obvietat dir que l’obra sona a Bach, tot i que trobar música coneguda en un context diferent pot desorientar. El resultat global és ben plausible, però ja fos pel caràcter dels diversos elements constitutius o per la meticulosa direcció de Savall, no es pot dir que l’impuls dramàtic fos una de les característiques d’aquesta Passió segons sant Marc, més propera en dimensions a la de sant Joan, però sense la mateixa energia.

Benvinguda calidesa

L’excel·lent treball dels instrumentistes de Le Concert des Nations, amb les violes de gamba aportant una benvinguda calidesa, va tenir correspondència en els solistes vocals. Marta Mathéu, Raffaele Pe i Reinoud Van Mechelen van defensar amb ben mesurada expressivitat les àries, i Dávid Szigetvári va ser un lluminós Evangelista. Més opinable és la decisió de combinar les veus masculines de la Capella Reial de Catalunya amb Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, pel contrast en la maduresa dels timbres i el desequilibri entre seccions. La precisió i força comunicativa van ser compensació suficient.