Cerca de crítiques

Enquesta

En el sentit de la repetició

20/3/2018 |

 

Programa: Obres de Ravel, Nyman, Reich i Addams

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Obres de Ravel, Nyman, Reich i Addams.

Enrique Lapaz, piano. OSV. James Ross, director.

Teatre de La faràndula de Sabadell. 16-3-18.

 

La Simfònica del Vallès presentava un nou programa a Sabadell (i l’endemà al Palau), aquesta vegada amb la repetició com a eix musical com va explicar James Ross amb la dosis de pedagogia i sentit de l’ humor idonis per dinamitzar el concert i empatisar amb un públic cada vegada més nombrós en la temporada sabadellenca. I és que una temporada com la d’aquesta formació inclogui Reich i Addams deixa en evidència altres cicles, orquestres i auditoris amb un pressupost molt superior per la seva falta de voluntat i projecte artístic d’aquests últims.

En aquest sentit, cal lloar Clapping Music de Reich amb cinc percussionistes picant de pams superposant un mateix ritme que genera una falsa polirrítmia i The Charmain Dances d’Addams, recreada amb riquesa, energia i pulcritud rítmica, tímbrica i textural. Unes traces menys presents en el Bolero de Ravel que va discórrer en una lectura correcta, perfectible en la gradació dinàmica i més preocupada en no desquadrar el conjunt que en assolir un hipnotisme vital i sensual. Quelcom indispensable per evitar el tedi i absurd únicament d’una obra vàlida com a exercici de psicologia musical, orquestració i manifestació surrealista. La principal víctima de l’obra, el percussionista de la caixa militar, va defensar el quart d’hora i escaig amb el control i la professionalitat necessàries. Per cert, a cada variació els solistes tocaven dempeus en un altre encert visual i escènic del format concert. Ja ho deia: un concert també cal veure’l, no només escoltar.

Entre Nyman i Ravel

A la primera part, la suite del film The piano de Nyman i el Concert per a piano en Sol major de Ravel aplegaven estètiques i tècniques divergents d’un mateix univers sota el format de concert. Alhora, presentaven com a solista Enrique Lapaz, guanyador del certamen de l’any 2016 del Concurs Ricard Viñes de 2016. Si de l’OSV es pot parlar d’un so de conjunt més ric, matisat i cohesionat amb Ross, de Lapaz cal destacar l’elegància, el toc suau, l’agilitat sense incursions atlètiques i l’habilitat tècnica, més enllà del sempre vistós creuament de mans en passatges com el Presto final.

El segon moviment, exemple de com Ravel va anar depurant la dificultat fins a una simplicitat i austeritats gens renyides amb la sublimitat, va assolir amb Lapaz una deliqüescència i poètica saturnals extraient un so evocatiu, turgent i eminentment bell. Trets que fan intuir-lo com un intèrpret de Mozart i Chopin a considerar.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell