Cerca de crítiques

Enquesta

Entre Kame-Hame i espases làser

20/3/2018 |

 

Lloc i dia:Palau Sant Jordi

Banda sonora musical de Dragon Ball.

Hiroki Takahashi, veu. OSV. Adrián Ronda, director.

Auditori del Fòrum de Barcelona. 3-3-18.

 

Banda sonora musical d’ Star Wars.

OSV. Ernst van Tiel, director.

Palau Sant Jordi de Barcelona. 17-3-18.

 

El mes de març de la Simfònica del Vallès ha estat especialment intens. A les funcions de Don Carlo de la gira Òpera a Catalunya i al programa simfònic a Sabadell i al Palau de la Música, s’han de sumar les dues produccions de bandes sonores musicals organitzades per empreses que han contractat la formació dins una línia comercial que els darrers anys s’ha vist incrementada amb propostes com el videojoc Zelda, els films d’Indiana Jones i Psicosis en diversos marcs i festivals.

Els Kame-Hame de l’OSV

D’una banda, l’Auditori del Fòrum de Barcelona es va omplir el dia 3 amb un públic (unes 3000 butaques) que dinamitava la mitjana d’edat habitual d’un concert simfònic. Hi interpretava la banda sonora musical de la mítica sèrie manga, Bola de drac (1986), davant uns fans que aplaudien espontàniament les melodies característiques, l’aparició dels personatges i cantaven el temes principals. Va arrodonir la festa, Hiroki Takahashi, cantant admirat al Japó i conegut mundialment per donar veu a les capçaleres de la sèrie i a les poques cançons inserides enmig dels capítols. Malgrat l’entusiasme i defensar bé les peces, no es podia negar que el temps li ha minvat l’esmalt tímbric de la veu.  

Seguint l’estel·la d’aquest tipus de sessions un vídeo rememorava moments antològics de la sèrie adequant-se a la música. Una música que explora un considerable ventall de temes característics en un sincretisme que discorre des de la marxa i la cançó als accents èpics i solemnes passant per moments de tendresa, destacant-se temes aclamats com els del Drac Sheron, en Cor petit, la Genki-Dama o el sacrifici de Vegeta.

Ho fa a partir treballant sobre leit-motivs i efectes (fònics, melòdics, harmònics) a vegades molt simples – i infantil- però extremadament útils, en un material no desenvolupat on s’hi perceben reminiscències de la tradició occidental i bandes sonores com les de James Bond. És l’estil molt definit de Shunsuke Kikuchi, que ha assolit gran pregnància. No hi van faltar efectes de so i llum en moments de culte com la transformació de Son Goku en super-guerrer o l’arribada de Trunks.

L’Star OSV

El fenomen Star Wars és d’abast mundial i les seves convocatòries atrauen multituds. Es va corroborar al Palau Sant Jordi en la projecció de l’Episodi IV convocada per l’empresa Pro-Activ, que va comptar l’OSV interpretant la banda sonora musical en directe. Doblada en castellà i amb un descans a mig film, Ernst van Tiel va trobar el pols adequat i l’encaix de tempi fent que l’adaptació sincrònica de música i imatge fos idònia. Superada la dificultat principal, l’espectador s’abstreia del ganxo musical del directe en una amplificació que, en ocasions, desequilibrava la sonoritat i perdia matisos de color i orquestració.

Una altra qüestió rau en si espais tant oberts com el Sant Jordi són els més indicats per a aquests tipus d’espectacles de masses. En qualsevol cas, ambdós projectes reafirmen la versatilitat de l’OSV davant les quals només falta conèixer quin paper econòmic juguen reclams com aquest. És obvi que els vincles d’una part de la producció per a videojocs, de bandes sonores d’animació o de cinema fantàstic i de ciència-ficció són un emergent mercat de concerts, com en breu ho seran els dels musicals. La filiació amb el llenguatge simfònic hauria d’esdevenir el nexe entre dos móns: el de la cultura popular i de l’alta cultura. La següent producció serà la d’ El senyor dels anells o alguna de Batman?

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell