Cerca de crítiques

Enquesta

Una vetllada de cambra francesa al Petit Palau

31/1/2018 |

 

Programa: Quartet Van Kuijk

Lloc i dia:Petit Palau

El Quartet Van Kuijk va actuar la setmana passada al Petit Palau amb un gran èxit. Format per quatre instrumentistes francesos molt joves i plens de vitalitat, van fer una mica d’ambaixadors del seu país amb un programa integrat per obres de Debussy i Ravel, a les quals es va sumar l’estrena a l’estat espanyol d’una peça de Canat de Chizy.

No perquè es tracti d’intèrprets francesos, però és del tot just reivindicar els quartets de Debussy i Ravel, ja que són dues peces de cambra de gran envergadura i alhora plenes de llum i d’una aura etèria. Sentint-los, sobretot el de Ravel, era fàcil evocar els quadres impressionistes de Cézanne o de Monet, amb aquells tons pastel i aquelles figures mig difuminades. Escrits amb una distància de deu anys (1893, 1903), els dos quartets respiren mediterraneïtat.

Els membres del Quartet Van Kuijk es van mostrar com uns músics brillants i tècnicament impol·luts, que a més, feien gala d’una gran compenetració entre tots quatre. Potser es podria destacar el so vellutat i dolç del violoncel de François Robin, que en alguns moments va sobresortir. El quartet vivia i sabia transmetre la dolçor i la calidesa de la música que interpretaven, ja que fluïa amb naturalitat i placidesa. El so de tots quatre es va mantenir a la corda en tot moment, fins i tot en els passatges de caire més eteri.

La peça central del concert, En noir et or, era una obra de la compositora Edith Canat de Chizy, escrita per encàrrec de la European Concert Hall Organisation (ECHO), i va servir per trencar la unitat entre Debussy i Ravel. Es tracta d’una obra sense línia melòdica que explora els límits tímbrics dels instruments, plena de glissandi i de notes harmòniques, que deixava més aviat fred, virtuosisme tècnic a banda.

Acabat el concert, amb un públic absolutament satisfet i els músics molt contents de la feina feta, van agrair els aplaudiments amb un petit bis també francès, en aquest cas de Poulenc, Les chemins de l’amour, en versió per a quartet de corda. Val la pena també fer esment de l’educació exquisida del públic d’aquest concert, que va mantenir un silenci absolut durant tota l’estona que va durar, sense ni un estossec, ni cap aplaudiment fora de lloc.

 

Elsa Álvarez Forges
Núvol