Cerca de crítiques

Enquesta

Les 'Variacions Goldberg' per András Schiff al Palau de la Música

Gran començament

11/10/2004 |

 

Les Variacions Goldberg BWV 988 de Johann Sebastian Bach
András Schiff, piano
XXI Temporada Ibercamera
Palau de la Música Catalana

El passat divendres es va estrenar la XXI Temporada Ibercamera al Palau de la Música Catalana. Entre el selecte grup dels intèrprets que aplega aquesta programació hi trobem un grapat d’artistes de primera línia entre els que destaquen, per mencionar-ne tan sols alguns, Brendel, Maazel, Brüggen o l’encarregat d’estrenar la temporada: el pianista hungarès András Schiff.

És el primer cop que aquest pianista nascut a Budapest el 1953 participa en la Temporada Ibercamera malgrat ser un vell conegut de l’afició catalana. Ens ha visitat en diverses ocasions interpretant Beethoven, Scarlatti, Haydn, Schumann y Mozart. Es tracta d’un intèrpret força versatil capaç d’enfrontar-se a un repertori tan divers com dels barrocs Bach i Scarlatti a Bartok, Janacek o Dohnanyi. Però dóna la sensació que per a ell Bach és quelcom especial (la qual cosa no costa gaire d’entendre). Ha gravat la música més a important per a teclat: El Clave ben Temperat, les Suites franceses, les angleses, les Partites i els concerts. I, és clar, les Goldberg: la primera lectura la fa el 1982 amb Decca (http://catalogue.deccaclassics.com/catalogue/prodshow.jsp?searchstr=417116) i la segona més recent és d’un enregistrament en directe d’un concert fet a Basel l’any 2001 amb ECM (http://www.bbc.co.uk/music/classical/reviews/bachgoldberg_schiff.shtml).

Pels afeccionats a la música en general i a la de Bach en particular les Goldberg són una de les pàgines més estimades. A banda de la seva bellesa intrínseca la història que hi ha al darrera ha ajudat a fer-la famosa. Forkel, primer biògraf de Bach, explica que aquesta obra va ser un encàrrec de l’ambaixador rus, el comte Keyserling, demanant-lo que escribís alguna obra ‘suau i una mica alegre’ per a ser interpetada pel seu protegit Johann Gottlieb Goldberg durant les nits d’imsomni que patia. Tot i que actualment sembla que la història no acaba de quadrar ‘si non
é vero, é ben trobato’ donat que estudis mèdics destaquen el caràcter sedant de l’obra. Es tracta d’una caleidoscòpica obra estructurada a partir d’una bellíssima aria inicial extreta del Llibre d’Anna Magdalena Bach, des de la que van sorgint fins a trenta variacions on el Kantor utilitza gran quantiatat de formes i recursos compositus, per cloure’s novament amb l’aria da capo inicial. L’estructura interna de les obres n’és sempre un element definitori en les obres de Bach. Les Goldberg s’estructren en dues seccions (de la primera a la quinzena variació i de la setzena a la trentena) i les variacions múltiples de tres són canons. Malgrat aquesta dualitat Schiff va estructurar el seu concert en tres blocs, fent divisions cada deu variacions, el que va donar un toc personal a l’obra. Personalment el meu gust es decanta cap a interpretacions més historicistes, tocades amb clavicèmbal i més fidels a la lletra, però sense arribar a ser radical. És per això que qualifico d’excel•lent la interpretació de Schiff donat que va ser prou coherent i no va alterar l’homogeneïtat de l’obra, ressaltant motius i recreant-se amb determinats passatges fent aflorar la seva impressionant tècnica en una interpretació que va requerir molta concentració i de la qual va quedar-se exhaust.

No voldria acabar aquesta crònica sense expressar una sensació que vaig tenir al llarg del concert: crec que la majoria dels assistents no havien escoltat gaire sovint l’obra de cap a peus, ja que cap a la meitat del concert els senyals de falta d’atenció (coses que queien al terra, moviments constants buscant la postura més còmoda, ...) i les maleïdes tos i sorolls de papers van anar augmentant. A les darreres variacions en alguns casos la impaciència es feia evident. Opinió que va ser-me confirmada al sortir de la sala de concerts quan vaig escoltar que una senyora, molt digna ella, comentava a la seva amiga un pèl indignada:”Home! Es que hauria d’haver fet una pausa a la meitat!’ Sense comentaris.

Ignasi Albors
Catclàssics