Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC s'estrena amb Beethoven i Stravinsky

OBC, un concert amb un sabor agredolç

10/10/2004 |

 

SOLISTA: Gianluca Cascioli, piano
DIRECTOR: Ernest Martínez Izquierdo
LOCAL: Auditori
DATA 1 d'octubre

Quan va debutar a Barcelona en solitari (amb un recital de música contemporània), l'encara jove pianista italià Gianluca Cascioli ja va deixar molt poderoses mostres del seu caràcter i de les seves maneres d'entendre la música, que no inclouen concessions a l'oient. Les seves interpretacions són fidels a la seva personal percepció de les partitures, estigui o no el públic acostumat a la seva lectura, i fins i tot l'orquestra que se suposa que l'acompanya, fet que li pot provocar algun petit curtcircuit.

Doncs bé, alguna cosa així va succeir el cap de setmana passat amb l'OBC: Cascioli va proposar un concert Emperador radical, aliè a tot romanticisme, analític en tots els seus frasejos, un Beethoven d'arestes molt marcades i poc convencional. Mentre que l'OBC es limitava a acompanyar-lo d'una manera que no semblava d'acord amb la proposta que sorgia del piano. Solista i orquestra van anar, així, cada un pel seu costat tot i que sense agredir-se, fins a acabar el monument beethovenià. Va fer tota la sensació, almenys en el concert de divendres, d'ocasió perduda, d'un solista que proposava idees que eren desaprofitades, d'un gran músic que se'n va anar, no obstant, sense convèncer l'orquestra.
En certa manera, va semblar que l'orquestra es reservava, o que havia prestat més atenció durant els assajos, per a La consagració de la primavera, d'Igor Stravinsky, compositor per a qui el titular de l'OBC, Ernest Martínez Izquierdo, sembla mantenir moltes afinitats. I encara que, des del podi, Martínez Izquierdo va treballar fil per randa els diversos ritmes de La consagració i les seves diferents atmosferes, li van fallar alguns faristols amb certs atacs covards, d'una timidesa impròpia (el sol de fagot), i el conjunt es va esquerdar en més d'una ocasió. Va ser, tot i així, una Consagració de certa distinció, si no, per descomptat, de gran nivell.

Joan Anton Cararach
El Periòdico