Cerca de crítiques

Enquesta

Delicadíssima Hagner

15/11/2017 |

 

Programa: Staatskapelle Weimar

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Staatskapelle Weimar
Viviane Hagner, violí
Antonio Méndez, director

Concert per a violí i orquestra, en Re major, op. 61 de Beethoven
Simfonia número 2, en Mi menor, op. 27 de Rakhmàninov

Inici del cicle ‘Orquestres Internacionals’ de la temporada d’Ibercàmera a l’Auditori de Barcelona amb una de les de solera: la Staatskapelle Weimar, amb més de cinc-cents anys d’història, dirigida aquest cop pel jove mallorquí Antonio Méndez, guanyador del Concurs Malko l’any 2012. Dues parts ben diferenciades: en primer lloc ‘el concert impossible’ o ‘la mare de tots els concerts’, el de violí de Beethoven, que després d’anys d’incomprensió i rebuig ha acabat esdevenint el concert referent tant per a compositors com per a intèrprets d’aquest instrument, i que de la mà de l’elegant Viviane Hagner va excel·lir expressivitat i profunditat amb un so preciós i potent. Llàstima que en algun passatge, especialment a l’Allegro final, la coordinació amb l’orquestra va ser millorable.

Sembla clar que Méndez, qui va dirigir amb partitura el concert i de memòria la Simfonia número 2 de Rakhmàninov, va centrar els seus esforços en aquesta, mantenint-se en tot moment molt atent als nombrosos temes exposats –és una obra d’una gran densitat temàtica- i gestionant notablement els canvis rítmics constants, accentuant adequadament tant el lirisme com la vitalitat extraordinària de la partitura, especialment en els moviments inicial i final.

Un breu apunt a mode de clausura: és d’agrair el bon gest del director d’esperar a iniciar l’obra a crear un clima de silenci, no sempre fàcil d’aconseguir, almenys entre el públic barceloní.

Ignasi Albors
Catclàssics