Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC s'estrena amb Beethoven i Stravinsky

Maleït ego!

4/10/2004 |

 

La nova temporada de l’OBC començava el passat divendres després de comnèixer per part responsables de l’Auditori els brillants números assolits: més de 12.000 abonaments i una ocupació durant la darrera temporada d’un gens menyspreable 63% que evidencien una excel•lent gestió des que ja fa uns anys els nous responsables afagaren les regnes d’aquest llavors nou equipament.

Un altre crec que indiscutible èxit fou l’aposta (llavors de risc i força qüestionada) pel jove director barceloní Ernest Martínez Izquierdo qui encerta de ple en la combinació del repertori clàssic amb obres recents. És una manera de donar a conèixer obres que tot i la seva importància indubtable es programen poc. Malgrat aquesta lloable intenció fou significativa (almenys el dissabte) la fuga d’oïents que van aprofitar la pausa després de ‘L’adoració de la Terra’ de la Consagració de la Promavera d’Igor Stravinsky. Ells s’ho perden!

Pel que fa al concert la pretemporada s’ha fet bé i l’orquestra sona compensada amb un so rodó i amb prou cintura per entomar obres tan diferents com les d’aquest concert. A mode d’aperitiu una impetuosa obertura Egmont de Beethoven que va palesar el bon moment en què es troba l’orquestra. Just després apareixia qui havia d’esdevenir l’estrella de la tarda-nit: un jove intèrpret italià de qui tan sols en tenia dues referències: que no va permetre l’enregistrament (per tal de radiar-lo en difererit, d’aquí a uns dies, en allò que anomenen un ‘fals directe’) als de Catalunya Música i que havia, diguem-ne, escalfat el concert amb unes declaracions provocatives on afirmava odiar l’objectivisme en els intèrprets, queixant-se que avui tota la música sonava igual a diferències de fa unes dècades quan cada intèrpret i director impregnava del seu caràcter individual i subjectiu les seves interpretacions.

Doncs bé, després d’escoltar com va tractar un dels millors concerts per a piano de tot el repertori, tan sols em queda dir que ... Visca l’objectivisme!!! És de tots conegut el fet que els joves sovint radicalitzen el seu discurs per fer-se notar i semblar que tenen les idees molt clares. Però les extravagàncies estirant i escurçant els tempos (sobretot al primer moviment) fins el punt de provocar desajustos amb l’orquestra, i tocant desmesuradament fort el subtil Adagio van depassar allò que crec que es pot considerar adequat. Cal no oblidar que es tractava d’un concert per a piano i orquestra i que amb les seves distorsions no feia més que malmetre el resultat final. En cap moment vull discutir la capacitat tècnica de Cascioli però ahir donava la sensació que anava massa sobrat, que aquest concert fos massa senzill per a ell i que per no badellar haguès posar-hi de la seva pròpia collita.

Sortosament sembla que ell mateix s’ha adonat que el seu ego és massa gran com per limitar-se a ser un bon intèrpret i darrerament s’ha iniciat com a director i com a compositor. Millor. Sobretot en el terreny compositiu podrà expressar totes aquelles idees que, sens dubte, té.

Finalment Stravinsky amb la famosa ‘Consagració de la Primavera’ escandalosament estrenada a París l’any 1913 i que encara conserva, noranta anys després, tota la seva potència. Si la música és la síntesi de ritme, melodia i harmonia, sens dubte el component més arcàic dels tres és el ritme, protagonista clar d’aquesta obra representativa del primitivisme d’Stravisnky. Un conjunt d’escenes de ball (a l’estrena protagonitzades per Nijinski) de caràcter marcadament tribal i amb un fort component rítmic on fins i tot les cordes són usades percutivament. L’OBC va sonar exhuberant com la partitura requereix i va donar la sensació que l’energia posada per Martínez Izquierdo al dirigir feia gaudir als intèrprets malgrat les evidents dificultats d’questa peça.

En resum, un bon inici que esperem continui d’aquí a un parell de setmanes amb Elisabeth Leonskaja interpretant Rachmaninov.

Ignasi Albors
Catclàssics