PERIODICO

És una de les grans del violí. Viktoria Mullova (Moscou, 1959) va enlluernar el Palau al costat de la Simfònica de Bamberg  en la inauguració de la temporada de BCNClàssics. La intèrpret va conquistar l’auditori amb la seva prodigiosa interpretació del Concert per a violí i orquestra, opus 47 de Jean Sibelius. La violinista que va venir del fred, després de la seva sonada fugida de la llavors URSS el 1983 buscant la seva llibertat personal i artística, va exhibir la força de la seva qualitat interpretativa amb un virtuosisme sempre controlat i una elegant presència escènica, no exempta d’una certa sensualitat que manté intacta.

La versàtil solista va extreure meravelles sonores del seu Stradivarius Jules Falk del 1723 de la mà d’un autor que està directament connectat amb els seus gens musicals, ja que amb ell va saltar a la fama el 1980 al guanyar el Concurs Sibelius d’Hèlsinki, el 1980. La que va ser musa i parella de Claudio Abbado manté les constant vitals del rigor interpretatiu amb l’exemplar recolzament d’una de les millors orquestres alemanyes. 

EQUILIBRI I HOMOGENEÏTAT

Mullova i els músics demostren una compenetració que va més enllà de la del simple acompanyament per a lluïment de l’estrella. L’equilibri i homogeneïtat d’aquesta formació de gran personalitat va enriquir en tot moment el discurs de la violinista. I en això hi va jugar un paper important el talentós i enèrgic director txec Jakob Hrusa, titular de l’orquestra des de fa un any.

Des del primer tema desenvolupat per Mullova a l’Allegro moderato inicial i repetit pels clarinets, tot va anar com la seda. Va brillar especialment el temperament de la solista en el segon moviment de ritme cadencial. Les dificultats tècniques de l’Allegro, ma non tanto final, precedides per la intensitat rítmica de corda i percussió, van ser superades amb aparent facilitat per aquesta intèrpret repetidament aclamada, cosa que la va obligar a oferir una propina amb música del Brasil del seu disc Stradivarius in Rio.

HIMNE PER ALS TXECS

La Simfònica de Bamberg va interpretar Vltava (El Moldava), el primer dels sis poemes de l’obra mestra de Bedrich Smetana Ma vlást (La meva pàtria), colorista partitura precursora del nacionalisme musical i assumida pels txecs com un himne. La formació va mostrar un domini absolut d’aquesta descriptiva peça d’exuberant orquestració. El seu remat amb la popular Simfonia del nou món, del també txec Anton Dvorák, d’impressionant inspiració melòdica i edificada des de l’ortodòxia beethoveniana, va conquistar el públic que, i això sí que és una bona notícia, pràcticament omplia el Palau. 

Un bon començament d’aquest cicle, que comptarà, entre d’altres, amb l’Orquestra de Cadaqués i figures com Gianandrea Nosedat, Daniel Barenboim, Vladimir Azhnenazy i el colofó amb la Filharmònica de Berlín, dirigida per sir Simon Rattle.