Des de fa trenta anys l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona està al costat de les famílies que pateixen les conseqüències d’aquesta malaltia neurodegenerativa i que, degut a l’envelliment de la població, cada cop afecta un nombre més elevat de persones. Un concert solidari amb un Palau que presentava una grandíssima entrada va servir per recaptar fons per cobrir les necessitats dels familiars de malalts d’aquesta demència actualment incurable.
Un concert solidari que tenia com a protagonistes la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) i el seu director, Carlos Checa, en un esdeveniment que suposava el debut tant de l’orquestra com del seu titular al Palau de la Música Catalana.
Amb un Palau que mostrava un ple gairebé absolut, la JOSB va presentar un programa estructurat en una sola part i integrat per la sardana Empúries de Toldrà, tres dels passatges més bells del ballet El llac dels cignes de Txaikovski i per la celebradíssima Simfonia del Nou Món de Dvořák.
Aquesta orquestra fundada l’any 2015 esdevé una plataforma per a joves músics per fer el salt a altres formacions simfòniques. Són músics que toquen amb entusiasme, amb entrega i il·lusió, però que a més compleixen amb les exigències tècniques a nivell individual i de conjunt i que justifica amb escreix el treball que porta a terme el seu director, Carles Checa.
La JOSB va interpretar amb solvència i una sonoritat oberta la sardana lliure per a orquestra Empúries, tot incidint curosament en el ritme i congeniant el diferent treball de les seccions per tal de manifestar l’atmosfera tan seductora d’aquesta partitura del mestre Toldrà. Carlos Checa va dirigir tot el programa de memòria i cercant dels seus músics energia, sensibilitat i sempre mostrant un gest clarificador als joves músics de l’orquestra. Bellíssima interpretació de passatges com la “Dansa dels cignes” o del majestuós “Vals”, que va revestir amb una versió plena d’elegància, i que van apropar-nos a tot el romanticisme oníric de Txaikovski.
Una prova de foc per a la JOSB suposava la interpretació de la Simfonia del Nou Món de Dvořák. I el resultat va assolir un nivell digníssim. Un metall poderós, unes fustes càlides, unes cordes conjuntades i tot sota una versió que pouava en el detallisme, en l’elegància del fraseig i en l’ expressivitat. Una versió de gran qualitat tècnica i que ens va fer reviure aquelles inesborrables melodies que conté una de les obres mestres del repertori simfònic. Un concert que, a més d’assolir la seva finalitat benèfica, ens va corroborar la bona trajectòria d’aquesta jove orquestra i del seu director.