Cerca de crítiques

Enquesta

L'art d'un pianista memorable

10/8/2017 |

 

Programa: Grigory Sokolov

Lloc i dia:Festival de Torroella de Montgrí

Grigory Sokolov només interpreta la música que estima. Des de l’amor i, per tant, el coneixement i el respecte, el pianista rus aborda les obres amb una llibertat amb què n’extreu sonoritats inesperades, matisos fulgurants com una revelació, i una emoció profunda que, per això mateix, arriba sense sentimentalisme. Concentració, tècnica prodigiosa, potència sense prepotència, fluïdesa i claredat, varietat tímbrica palpitant, sobrietat i a la vegada una sensibilitat desbordant, originalitat sense narcisisme. Característiques que, entre altres, el converteixen d’una manera incontestable en un dels més grans pianistes contemporanis; potser perquè, de fet, sembla d’una altra època (i no precisament perquè encara dugui frac) menys favorable a l’exhibicionisme. El públic del festival de Torroella, que va omplir dimarts l’Auditori Ter, ho va poder comprovar disfrutant d’un concert memorable.

Mozart a la primera part i Beethoven a la segona. Pràcticament en penombra i sense interrupcions entre les peces. De Mozart va interpretar la Sonata en do major, KV 545, anomenada Sonata fàcil, però que exigeix un gran sentit musical; i dues peces (Fantasia en do menor, KV 475 i Sonata en do menor) íntimament lligades per la seva tonalitat i per la voluntat del compositor de publicar-les juntes. Un Mozart preromàntic, del qual Sokolov va transmetre una gravetat i fins una obscuritat poc associades a un músic tan lluminós. Pel que fa a Beethoven, va començar amb Sonata en mi menor, núm. 27, una peça inspirada per una història d’amor romàntic, i va acabar amb la prodigiosa última sonata (en Do menor, núm. 32, op. 111) per a piano del compositor: trenta minuts de música sublim, amb un recorregut extens d’emocions i amb variacions que, com va remarcar la interpretació de Sokolov, fins i tot prefiguren el jazz. Immens.

Imma Merino
El Punt / Avui