Toti Ferrer

Pretty Yende (Piet Retief, Sud-àfrica, 1985) va posar una pica a Peralada dimecres amb el triomfal recital del seu debut en el festival empordanès. La soprano, que cantava a l’església del seu poble i va descobrir l’òpera al sentir el 'Duo de les flors' de 'Lakmé' en un anunci, va captivar el públic de l’església del Carme amb la seva impressionant i encantadora naturalitat interpretativa. Exuberant, virtuosa, amb una 'fiato' de primera, una dicció i un fraseig excel·lents i un controlat domini de la coloratura, va desgranar un programa presidit pel bel canto, però amb incursions a Franz Liszt, el repertori francès i la sarsuela.

    Ni una nota de més, però tampoc cap de menys. Seguint els consells del seu referent, Montserrat Caballé, després de guanyar el seu concurs de cant al qual van seguir altres com el Belvedere i Operalia, va interpretar el repertori escollit utilitzant exclusivament els recursos actuals de la seva cristal·lina i flexible veu. Fidel a l’estil però amb una marcada personalitat pròpia, Yende ha conquistat places com el Met, La Scala, Viena, Munic i el Liceu, i a Peralada va demostrar per què, a més de tenir un brillant present, és una de les sopranos amb més projecció. 
    

Acompanyada al piano per un implicat Michele d’Elia, instructor musical i vocal de l’Acadèmia de la Scala, va abordar cançons com 'La promessa', de Gioachino Rossini; 'Vanne, o rosa fortunata', de Vincenzo Bellini; la dramàtica 'L’amor funesto' i l’alegre 'Me voglio fa’na casa', totes dues de Gaetano Donizetti, amb les quals va exhibir cuidades ornamentacions. El gir cap a les cinc poètiques peces impressionistes de Claude Debussy va permetre disfrutar de la varietat del seu color vocal amb el repertori francès. Bellíssimes 'Clair de lune' i 'Mandoline, amb versos de Paul Verlaine, i 'Aparittio'n, també al·lusiva a la Lluna. Amb la paisatgista i romàntica 'O beau pays de la Touraine' de 'Les huguenot's, de Giacomo Meyerbeer, va acabar la primera part.

ALTRES GÈNERES

En la represa, es va esplaiar amb els tres cèlebres sonets de Petrarca immortalitzats per Liszt. Pulsió lírica, delicadesa i emoció, amb especial brillantor a I vidi in terra angelici costumi, abans de mostrar el domini de la dicció castellana amb girs andalusos de peces de sarsuela com Sierras de Granada i La tarántula e un bicho mu malo, totes dues de La tempranica. El remat va arribar amb una exultant Me llaman la primorosa, d’'El barbero de Sevilla', desplegada amb gràcia.
    

L’espectacular tancament, per tornar al bel canto, va arribar amb les impressionants pàgines de La sonnàmbula, de Bellini, abans d’interpretar dos aclamats bisos: 'Ideali', de Francesco Paolo Tosti, i una colorista i desbordant d’agilitats 'I want to be a prima donna', de Victor Herbert. Èxit d’una cantant elegant, també en el vestuari, que arribarà lluny perquè se sap cuidar i administrar la veu.