Cerca de crítiques

Enquesta

El Modernisme català com a homenatge

3/8/2017 |

 

Lloc i dia:Església de Sant Feliu de Sabadell

Oracions de Santiago Rusiñol

Obres de Gay, Morera, Wagner, Debussy i Granados.   

Griselda Ramon, soprano i recitat. Àlex Jordi, orgue.

Església de Sant Feliu de Sabadell. 1-8-17.

 

La cita mensual del cicle Amics de l’orgue de Sabadell organitzada a l’Església de Sant Feliu  convocava a l’homenatge del patró del temple amb un programa molt diferent als habituals. L’eix principal el bastia una selecció de les Oracions (1897) de Santiago Rusiñol, llibre avui dia introbable i pendent d’una edició contemporània, escrit com a prosa poètica amb música d’Enric Morera per a determinats passatges i trenta-dos dibuixos realitzats per Miquel Utrillo per a il·lustrar-ne els capítols. En ell s’hi reflexiona sobre el recorregut vital de l’ésser humà i el pas del temps.

Els poemes s’intercalaven declamats –amb i sense acompanyament musical- entre una selecció musical d’àries i cançons procedents del teatre líric d’Enric Morera amb complements de Joan Gay, Enric Granados, Claude Debussy (La cathédrale engloutie ben potenciada en la transcripció per a orgue) i Richard Wagner, exponent indestriable del Modernisme a Catalunya i ídol revolucionari dels paradigmes artístics a finals del segle XIX. D’aquest darrer, la Cançó de l’estel de Tannhäuser va ser cantada en la històrica traducció al català de Joaquim Pena, figura fonamental del wagnerisme i la música a Catalunya a l’època.

Com a projecte artístic el programa va ser un reclam necessari tant des de la recuperació literària com musical d’un repertori obviat que cal revisar. Alhora participava d’un format de concert que els darrers anys ha proliferat considerablement en un maridatge cultural suggerent, interdisciplinar, davant el qual, no obstant, part de l’audiència tendeix a desconnectar de la mateixa manera que en l’àmbit operístic part del públic desatén els recitatius. Quelcom que, és clar, no manlleva valor a un projecte artístic que en una altra sala guanyaria major connexió, ni que fos per la possibilitat de veure –no només escoltar- la rapsoda recitant la poesia. El verb declamat sense visualitzar-ne la font emissora té un efecte subversiu inferior al de la música i, per tant, ha de ser molt mesurat: heus ací una de les claus de l’acusmàtica i les veus en off, sobretot en el teatre i els recitals, també eminentment visuals com recordava Stravinsky.

Una tasca que va assumir satisfactòriament la soprano Griselda Ramón afegint dificultat en el pas de la impostació per a declamar i per a cantar. De veu lírica, timbre clar i ben acompanyada a l’orgue Àlex Jordi, només els aguts un xics cridats a “De terres enllà” de L’alegria que passa de Morera van desnerir lleument la prestació seductora en musicalitat i emotivitat del recital i, especialment, en la referida ària operística wagneriana i “Nit de l’amor, hermosa nit” de La nit d’Amor també de Morera o el bis d’Apel·les Mestres.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell