Pot discutir-se la idea que, quan s’ha imprès la llegenda, cal seguir-la, però el cas és que tempta continuar-la seguint en el cas d’aquella que suposa que Johan Sebastian Bach va compondre les Variacions Goldberg (títol afegit posteriorment fent referència al nom del que hauria estat el seu primer intèrpret) per pal·liar les nits d’insomni del comte Keyserling, ambaixador rus a Leipzig, que hauria encarregat la peça. No s’ha de suposar, encara menys pel gust de fer una broma fàcil, que van ser compostes per adormir l’oient, sinó per reconfortar-lo, assossegar-lo, i afavorir-ne la tranquil·litat del son posterior. Com adormir-se davant d’una música tan bella, a vegades vibrant en l’acumulació de notes, concebuda com una sèrie de variacions, fins a arribar-ne a trenta, d’una ària en forma de sarabanda? El cas és que el Festival de Música de Torroella va triar aquesta obra culminant de la música barroca per al concert d’inauguració de la seva 37a edició que va tenir lloc, divendres, a l’Espai Ter. Ho va fer a través de Benjamin Alard (Rouen, 1983), que l’interpreta al clavicèmbal i, per tant, aportant una sonoritat a la peça que, si bé molts altres músics han utilitzat i utilitzen aquest instrument d’època, potser encara resulta estranya en el món contemporani on les Variacions Goldberg s’han fet cèlebres a través del piano, tenint present sobretot els enregistraments (un a la joventut i l’altre a la maduresa tan diferents pel que fa a la seva mateixa durada) de Glenn Gould.
Benjamin Alard, que es va concentrar durant una estona fins a aconseguir un silenci absolut i així expectant abans d’atacar la peça, és un intèrpret auster, però sense renunciar a una expressió sensible. A més, el seu virtuosisme, que una obra com aquesta requereix, no es posa al servei de l’exhibicionisme de la tècnica o del propi lluïment, sinó al de la música, que afronta amb humilitat, però amb l’audàcia necessària. Les ornamentacions, tan exigents i essencials a la peça, són executades amb delicadesa i sobretot amb naturalitat, sense artificis. Les seves variacions arriben netes. És així que, sense concessions a l’espectacularitat, el festival de Torroella ha apostat pel rigor en l’inici de la seva nova edició, a la qual desitgem el millor. Una pura i joiosa celebració de la música. Els assistents vam poder sortir-ne reconfortats. Vaig dormir molt bé.
Agenda
Crítiques
