Cerca de crítiques

Enquesta

Alt nivell de les noves fornades de joves músics

8/7/2017 |

 

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Jove Orquestra Simfònica del Vallès. José Trigueros, director.

Teatre de La Faràndula de Sabadell. 2-7-15.

                             

Entre les moltes iniciatives de la Simfònica del Vallès, la de la Jove Orquestra és una de les més engrescadores. En uns anys on sorgeixen nombroses projectes educatius per a joves músics Sabadell no és una excepció. Per vuitè any professors de l’OSV han treballat intensament amb músics d’ entre 14 i 20 anys, durant una setmana, en una culminació que, enguany, es condensava en un concert més breu i complet que anteriors edicions i de resultats igualment satisfactoris.

La primera part s’obria amb Short Ride in a Fast Machine de John Adams dirigida per José Trigueros, percussionista de la Simfònica de Galícia i director d’orquestra, amb un so conjunt potent però de volums i textures lleument descompensades.

Reivindicant la percussió

Va seguir l’actuació de la secció de percussió amb un programa que explorava diverses facetes d’aquesta família –preparats per Marc Cabero, timbalista titular de l’OSV- acreditant que amb l’orquestra vallesana cada concert està sempre ben plantejat. D’aquesta manera es compensava l’absència d’aquesta família en la segona part amb la Simfonia núm.5 de Txaikovski (només requereix timbales).

La rauxa, la riquesa tímbrica, l’experimentació i l’alta competència rítmico-tècnica exhibides l’adaptació de l’obra coral Slepp d’Eric Whitacre o la també adaptació del ragtime Dill Pickes de Charles Johnson contrastaven amb el minimalisme d’ Steve Reich, en una obra basada en la capacitat de mantenir la pulsació a partir de la superposició de motius rítmics en un crescendo obstinat i acumulatiu dels cinc components. Una obra que va neguitejar a algunes calves i pentinats blancs de la platea fins a una fefaent incomoditat davant la incomprensió del quid mecanicista de la peça. 

Punt i a part per a Living Room Music de John Cage on quatre músics escenificaven un moment en un sala d’estar creant unes bases rítmiques vocals i xiulades amb caràcter d’improvisació. És d’agrair la deferència de tenir entre les mans exemplars del Diari de Sabadell.

Txaikovski com a plat fort

El Txaikovski plantejat per Trigueros va oferir una conjunció notable però irregular d’una simfonia complexa i difícil que, no obstant, corroborava l’alt nivell de les noves fornades de músics. El director valencià va tendir a prioritzar les primeres veus i la cohesió melòdica en una interpretació expositiva. Entre els detalls significatius cal citar el matís en la presentació del tema cíclic en la secció d’exposició del primer moviment o l’articulació de les cordes en la secció central del Vals. Unes cordes, especialment violins, també cal dir-ho, mancades de cohesió en altres passatges de l’obra.  

Tres apunts

El primer per a destacar la primera flauta, el solo de trompa i les seves mitges veus al segon moviment i el timbalista, força mesurat enguany però que es referma el seu futur brillant. El segon va dedicat als mòbils, les fotografies amb flash, els ventalls i les polseres d’un públic que en concerts com aquest creuen estar en la funció de final de curs d’institut.

I el darrer apunt incideix en una pregunta recurrent que l’organigrama musical no pot resoldre en aquest país –de moment- i extensible a projectes com aquests. Després d’aquest stage què? La professionalització i integració laboral estable de les joves generacions és un problema més de l’ statu quo cultural d’un país immadur en aquest sentit. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell