Cerca de crítiques

Enquesta

De 1937 a 2017: un homenatge doble

11/7/2017 |

 

Lloc i dia:Amfiteatre Espai Cultura Fundació Sabadell 1859

Catalunya 1937

Xavier Benaque, ballarí. Ezequiel Casamada, tenor. Nora Girbau, piano. Cobla Mediterrània. Bernat Castillejo, director.

Auditori dels Jardins de l’Espai Cultural de Sabadell. 6-7-17.

                             

Joventuts Musicals de Sabadell amb Joana Soler al capdavant és un dels principals dinamitzadors culturals de la ciutat i un dels que més contribueix a la seva activitat estiuenca. Enguany amb la cooperació en el Fresc Festival de Sabadell ha ofert diverses propostes elegants i ben pensades que dijous passat va assolir una fita significativa, plena de civisme i de justícia al valor musical nostrat.

La batuta d’or

D’una banda, el concert va ser esdevenir un homenatge públic a Bernat Castillejos amb l’entrega de la batuta d’or 2016 que l’entitat ofereix bianualment des de fa onze anys. Els mèrits de Castillejo com a músic i pedagog en l’organigrama musical sabadellenc queden fora de dubte i cal felicitar l’entitat per no demorar un reconeixement necessari com a exemple de professionalitat, constància i humilitat. El concert va comptar amb la presència d’autoritats polítiques com l’alcalde i la regidora de cultura, Juli Fernàndez i Montserrat Chacón, respectivament; i del nou president de Joventuts Musicals de Catalunya, Joan Magrané, a qui esperem veure amb més freqüència que els seus predecessors en les temporades sabadellenques.

Homenatge històric

D’altra banda, rememorava la tournée per Europa que l’any 1937 va oferir la Cobla Barcelona, el pianista Isidre Marvà, el tenor Emili Vendrell i el ballarí Joan Magrinyà. El programa ofert aplegava obres que reflectien la representativitat musical republicana espanyola i catalana.

Impulsat per l’incansable Josep Maria Serracant i recolzat per Tomàs Manyosa, el programa repescava la majoria d’aquesta història i en una estructura atípica combinava el concert de la Cobla Mediterrània amb un recital per a veu i piano encimbellat per l’actuació del ballarí Xavier Benaque. L’ excel·lència del conjunt (especialment les tibles i tenores) dirigit per Castillejo va reeixir des de la intenció, la intensitat i un rigor sense traces gruixudes, que es nodria del repertori canònic i peces menys freqüents. Algunes fruit de la investigació patrimonial del seu director. En aquest sentit cal destacar la inventiva de “El maridet, glossa sobre la cançó popular” de Francesc Pujol, “Jocs, glossa sobre el ball de Gegants de Solsona” de Josep Sancho Marraco i les dues obres de Joaquim Serra que van cloure el concert amb un so de conjunt ben aconseguit. 

Com a contrapunt, el tenor sabadellenc Ezequiel Casamada va oferir algunes cançons catalanes acompanyat al piano per Nora Girbau, que va saber-se guanyar al públic amb un domini tècnic evident i una rauxa interpretativa. Si en les peces de Falla i Albéniz denotava un excés d’impuls i llibertat desnerint l’arquitectura de la peça, en el joc de dinàmiques (magnífics apianaments), la pulsació i el toc sensual evidenciava una fusta musical potent i tècnicament inqüestionable.

Girbau també va acompanyar al ballarí Xavier Benaque reforçant la vessant visual amb domini de la capa, les castanyoles i una coreografia respectuosa i ben ideada. Tot plegat va convertir la vetllada en una d’aquelles propostes que cimenten festivals com el present i mereixen ser recordades com una data significativa de la història sabadellenca. El reconeixement més enllà de l’entorn immediat i la possible programació en altres indrets de la geografia catalana queden per als precs i les il·lusions. En això, cal esperar que el nou president de Joventuts Musicals de Catalunya pugui contribuir-hi amb equanimitat i eficàcia.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell