Cerca de crítiques

Enquesta

De Schubert a Cohen

22/7/2017 |

 

Lloc i dia:Amfiteatre Espai Cultura Fundació Sabadell 1859

Amors d’estiu.

Judit Neddermann, veu. Quartet Brossa.

Amfiteatre Espai Cultura Fundació Sabadell 1859. 20-7-17.

 

Al Fresc Festival de Sabadell UiU Promotors ha aportat programes d’un cert risc de taquilla -per minoritaris- però versats en una aposta cultural qualitativa, fins i tot amb figures consolidades. Espectacles com “Amors d’estiu” corrobora aquest punt savi d’elecció. I si l’aforament de l’Amfiteatre de l’Espai Cultura no era totalment ple, les expectatives de la majoria dels assistents van ser satisfetes amb un viatge musical de matriu eclèctica que, pesi o no als sectors més combatius i consolidats de la música clàssica –la local i la general-, pot fer més per la divulgació i atracció de nous públics que els concerts regulars i estàndards.

En aquest cas, alguns lieder del cicle Winterreise de Schubert, traduïts al català per Miquel Desclot, s’amalgamaven amb cançons de diversos cantautors bastint l’amor i el desamor com a punt d’encontre en el recital protagonitzat per Judit Neddermann i el Quartet Brossa. Una proposta que vivificava parcialment un treball discogràfic polèmic i tan atractiu com discutible que fa pocs anys va editar el segell sabadellenc La mà de Guido.

Al marge de purismes estilístics –secundaris- quan no es vol crear tradició, potser sí cal discrepar de l’amplificació, innecessària en un aforament reduït encara que a l’aire lliure. Escoltar un quartet de cordes amplificat no deixa de ser xocant i distorsiona la puresa tímbrica, la nitidesa de textures i d’articulació encara que l’execució i cohesió del conjunt instrumental sigui excel·lent. I que,a més, gaudia visiblement del que interpretava.

Neddermann

Judit Neddermann va cantar en cinc idiomes (català, anglès, basc, portuguès i castellà), afegint percussions a la cançó tradicional brasilenya Carinhoso i Cançó de Gregori Ferrer. Va saber connectar amb el públic pel seu tarannà espontani i empàtic, alhora que pels incisos previs a cada cançó. Vocalment va defensar-se i seduir, tot i entreveure’s les dificultats inherents d’unes peces (Schubert) concebudes per a un estil i tècnica vocals en l’administració del fiatto, les ornamentacions en determinades frases musicals i ascensos en l’agut.

Però aquestes no són condicions indispensables per a un triomf més enllà de l’univers de la música clàssica. Especialment quan els lieds són convertits en cançons abordades per una veu no lírica, amb una emissió no del tot rodona que evidenciava major comoditat en hits més propers al seu repertori com Hallelujah de Leonard Cohen, Txoria Txori de Mikel Laboa o The Bed i Made d’Allen Stone o en l’encertat híbrid surrealista que barrejava una tornada de The sex pistols amb estrofes de Palau i Fabre. 

Un partener sorpresa                          

Per si la nit resultava poc atractiva, a mig concert s’hi va afegir un partener inesperat amb qui Neddermann va oferir els millors moments de la vetllada. El cantant de pop-rock Litus, afamat actualment per ser veu i cap de la banda de música al programa Late Motiv presentat per Andreu Buenafuente, va sumar-se a l’escenari en solitari (Fogobia) i formant duet (Un compromiso, This is not a Love song). El vocalista de Terrasa, va insuflar un plus d’energia amb l’apassionament de qui -com ell- devora l’escenari amb una veu excepcional, homogènia, potent, ample, de vibrato moderat i un sentit musical que li permet assolir una gran diversitat de matisos. Per exemple, la imitació amb la veu del so de trompeta a Un compromiso de Machín va ser tant memorable com sorprenent. Va ser un dels punts sensacionals de la nit i per això també va convertir-se en el tercer i darrer bis.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell