Cerca de crítiques

Enquesta

La dansa del cançoner

30/6/2017 |

 

Programa: Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat

Aquest dissabte 1 de juliol, s’inaugura el FeMap a la Seu d’Urgell amb l’estrena de la producció Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, una adaptació d’un dels pilars de la música antiga europea, el manuscrit medieval homònim datat del 1399.

Aquest matí, els directors de les 3 formacions musicals responsables de l’adaptació de la peça, Pere Lluís Biosca en representació d’El Cor de Cambra Francesc Valls, Mauricio Molina de Magister Petrus i Jordi Rubio d’Esbart Dansaire de Rubí, juntament amb Lluís Pagès, en representació del Departament de Cultura, han presentat la producció a la Catedral de Barcelona.

Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat donarà el tret de sortida a la setena edició del FeMAP demà al Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà (el diumenge dia 2) se celebrarà a Berga. El FeMap no serà l’únic festival que acollirà la producció: es representarà també al Dansàneu, festival de Cultures del Pirineu (el 6 de juliol), al ÉsDansa (el 27 d’agosta Les Preses) i a l’Abadia de Montserrat el proper 6 d’octubre gràcies al Fira Mediterrània de Manresa.

La producció és un híbrid que combina dansa, cant i música en una peça única que desvetllarà per primera vegada l’interior del Llibre Vermell. El manuscrit recull cants i danses del segle XIV dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i és, sens dubte, un dels pilars de la música i cultura catalanes però també europees. Part del renom internacional que ha tingut el manuscrit montserratí es deu a la fèrria voluntat de recuperació de diversos especialistes al llarg del segle XX. El primer en difondre el contingut del llibre fou el Pare Suñol al 1917. Anys més tard, a la dècada dels 70, l’obra visqué una segona descoberta gràcies als estudis del Pare Gregori Estrada, qui en revelà el seu secret: a més a més de ser un cançoner és un recull coreogràfic.

Segons Lluís Puig, que presentà l’acte, la producció és una gran fita en la recuperació de l’obra, sent un homenatge triple al Llibre Vermell. La peça neix en una data d’allò més assenyada, l’any del centerari de la seva primera publicació en mans de del Pare Suñol, paral·lelament al naixement del Pare Gregori Estrada i de Josep Romeu Figueras. La producció recupera i realça el cançoner medieval però sense oblidar aquells qui van rescatar-la de l’oblit, tal com remarcà Rubio, sobretot als anys 70 amb l’adaptació musical de Jordi Savall, el muntatge coreogràfic d‘Albert Sans o l’escenografia de Fabià Puigcerver, etc.

Segons Molina la màgia de la producció rau en la barreja entre dansa i música, que acaba donant veu a la realitat medieval, donant vida als cants i danses del Llibre Vermell i endinsant-nos a l’univers del segle XIV. Tal i com remarca Boscà es tracta d’un vivència única i d’un viatge al temps. Els tres directors coincideixen en afirmar que la voluntat de la producció és fer arribar una peça d’un valor artístic, històric i cultural incalculable al públic contemporani. I quin millor retorn a l’escenari que fer-ho en indrets tan emblemàtics com el claustre de la Seu d’Urgell i la mateixa abadia de Montserrat?

Carla Mallol Güell
Núvol