Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
‘Cants i danses del llibre Vermell de Montserrat' dona el tret de sortida al FeMAP
4/7/2017 |
‘Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat’, una combinació de música, cant i dansa en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat l’espectacle inaugural que aquest dissabte ha donat el tret de sortida a la 7a edició del Festival de Música Antiga del Pirineu.
En primer pla desenfocades dues dansaires de l’Esbart Dansaire de Rubí, al fons, enfocat, un dels cantors del cor de cambra | Foto: ACN
La producció ha anat a càrrec del Cor de Cambra Francesc Valls, precursor de la recuperació del Cant de la Sibil·la; Magister Petrus, dedicat a la reconstrucció i interpretació de la música dels períodes romànic i gòtic; i l’Esbart Dansaire de Rubí, especialista en la representació de danses tradicionals catalanes. Les tres formacions han endinsat el nombrós públic que ha omplert la catedral de Santa Maria d’Urgell en el món musical del segle XIV a partir del cant i de la dansa. El director artístic del FeMAP, Josep Maria Dutrén, ha explicat que han elegit aquest espectacle perquè “enguany celebrem els trenta anys de la producció de Puigserver”. “Conservem els vestuaris, amb músics i cantors que ja van hi van participar”, ha detallat.
La producció, que ha inaugurat el FeMAP i que es podrà veure també a la Fira de la Mediterrània, agafa el relleu de la feina feta en dècades anteriors per figures com Albert Sans, Fabià Puigserver o el Pare Ireneu Segarra. L’any 1979 l’Esbart Dansaire de Rubí va col·laborar en la reconstrucció dels ‘Cants i danses del llibre Vermell de Montserrat’, que després es va presentar com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i el conjunt Ars Musicae d’instruments antics.
El director ha explicat que l’espectacle és bàsicament cantat i que està acompanyat de diferents instruments medievals com un llaüt, un organeto. “Instruments amb els quals se suposa que es feien aquestes músiques”, ha apuntat Dutrén.
El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així per les cobertes vermelles amb què va ser enquadernat a finals del segle XIX. Gran part d’aquesta obra va ser escrita a finals del segle XIV. Tot i que tracta de moltes altres matèries, la part musical és la més coneguda, gràcies en gran part a la publicació que en va fer el Pare Suñol el 1917.
Aquest còdex de 1399 conservat a l’abadia de Montserrat conté la que ha estat considerada com la primera anotació coreogràfica de la qual es té constància al món. Dels deu cants que hi consten, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses ‘a ball redon’. La transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica actual està basada en l’estudi del musicòleg pare Gregori Estrada.
En l’edició d’enguany del FeMAP hi participen 34 municipis del Pirineu que acolliran 49 concerts dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga.
