Cerca de crítiques

Enquesta

'El Cant de la Terra' de Mahler al Liceu

'El Cant de la Terra', començar pel crepuscle

13/9/2004 |

 

SOLISTES: Johan Botha i Deborah Polaski
DIRECTOR: Sebastian Weigle
LOCAL: Liceu
DATA: 9 de setembre

El debut de Sebastian Weigle al Liceu no va ser rodó, però sí molt esperançador.

L'atzar va voler que el debut del nou director musical del Liceu, Sebastian Weigle, coincidís amb la notícia de la mort d'Albin Hänseroth, important impulsor intel.lectual de la reforma que ha aconseguit convertir el Liceu en el teatre que és avui dia. L'obra escollida, a més a més, no podia ser més tristament encertada per recordar l'exdirector artístic del teatre de la Rambla: el crepuscular Cant de la terra de Gustav Mahler, una aclaparadora simfonia per a contralt (o baríton) i tenor composta sota el signe de la consternació.

Weigle ja es pot fer una idea, després d'aquest concert, de què es trobarà. En primer lloc, amb un públic a vegades massa atabalat: des de la senyora que obria un caramel amb estrèpit a les primeres files (i a qui el director va intentar fulminar amb una mirada entre indignada i sorpresa), fins als extemporanis aplaudiments finals abans que abaixés els braços, espectadors incapaços d'entendre que el silenci i el recolliment també haurien de formar part d'un concert.

I en segon lloc, i més important, amb una orquestra que encara es troba molt lluny d'aconseguir en concert resultats homologables, per posar un exemple que Weigle coneix molt bé, a l'orquestra de la Staatsoper unter den Linden de Berlín. No va ser en absolut un mal concert, no, però la direcció de Weigle proposava unes intensitats a les quals la formació liceística no va respondre del tot en una partitura que reclama, entre altres coses, un exhaustiu i subtil control de les dinàmiques, molt més a prop del xiuxiueig que no pas de l'estrèpit.

Els solistes van ser dues grans veus, el tenor Johan Botha i la soprano Deborah Polaski, tots dos poc més que correctes, i amb Polaski en la seva última cançó, Der Abschied (L'adéu), barallant-se amb notables dificultats en la zona greu de la seva tessitura.


Joan Anton Cararach
El Periódico