Cerca de crítiques

Enquesta

'La violació de Lucrècia' a Santa Susanna

Vorejant la perfecció

27/8/2004 |

 

'The rape of Lucretia', de Britten. Marina Pardo, Alícia Ferrer, Ruth Rosique, Assumpta Cumí, Marc Canturri, Ivan Garcia, José Luis Casanova i David Rubiera. Direcció escènica: Carme Portaceli. Escenografia: Paco Azorín. Vestuari: Anna Güell. Il·luminació: Maria Domènech. Grup Instrumental de València. Director: Joan Cerveró. Festival Shakespeare de Santa Susanna, Masia de Can Ratés, 22 d'agost.

Sens dubte és el millor espectacle líric dels que s'han fet als nostres festivals d'estiu. La tria d'una òpera excel·lent, l'encert de la proposta escènica, la consecució d'un cast format per veritables cantants-actors, una molt estimable formació musical dirigida amb solvència, un marc bellíssim i fins i tot una sobretitulació molt ben col·locada per no separar la lectura de la visió de l'acció escènica són els arguments.
Sempre havíem apostat que Carme Portaceli seria una magnífica directora escènica també per a l'òpera. Les seves qualitats de direcció actoral, de creació del marc adequat, la sapiència en la creació d'atmosferes feien presagiar un bon debut en aquest camp. I així ha estat: el concepte, l'actuació, el clima i les solucions escèniques per al complex argument són difícils de millorar.

El llibret de Duncan és exquisit. Basat en un drama francès i enriquit per citacions del poema de Shakespeare del mateix títol -que és el que justifica la seva inclusió en el Festival-, es desgrana amb diàlegs antològics, d'aquests que com a cites vitals resten a la memòria per anys.

Potenciar la troballa de Britten que és atorgar els rols de cor masculí i femení a una sola veu, amb la presència com a guies de l'espectacle del tenor José Luis Casanova i de la soprano Alícia Ferrer, és un encert. Multiplicar la imatge d'aquests en una dotzena de televisors reforça la idea que cadascun d'ells és un cor. La qualitat actoral de la contralt Marina Pardo tant en l'escena que dóna títol a l'obra com en la declamació abans del suïcidi impressiona. Marc Canturri, en un gran moment de veu, com a Tarquinus desenvolupa un treball vocal i actoral absolutament convincent, en especial a l'escena d'intent de seducció i posterior violació. Ivan Garcia, un superb Collatinus, es posa el públic a la butxaca en el seu rol de marit enamorat. La mezzo Assumpta Cumí amb una veu bella i homogènia donava el caràcter al paper realista i augural de la dida. Ruth Rossique, la veu més lleugera del repartiment, donava relleu al paper devot i sensual de la servidora Lucia.

L'escena inicial que, segons el llibretista, es desenvolupa en un campament militar on tres oficials parlen de la infidelitat de les dones, al·ludeix en un segon pla a Lucrècia i les seves serventes adormint-se sensualment sobre la sorra en un rectangle on hi ha un parterre ple de flors blanquíssimes, i situa ja el nivell exquisit en què es desenvoluparà tota l'acció. L'acció transcorre, sense épater, en la contemporaneïtat, tant en el vestuari militar dels oficials com en la substitució d'un corser per una Harley Davidson, i escenes tan difícils com la violació i la mort s'il·lustren amb gran elegància.

El conjunt orquestral, de dotze instrumentistes més un piano, tal com Britten l'havia previst, molt eficient i vetllant per no tapar mai els cantants, va estar molt ben preparat i dirigit per l'actual titular del conjunt i de l'Orquestra Simfònica de València, Joan Cerveró. L'estrena l'any 1946 a Glyndebourne, que comptava amb la direcció d'Ernest Ansermet i la participació en els rols de narrador/cor de Peter Pears i de Lucrècia per Kathleen Ferrier, sembla obligar a molt. En tot cas, a Santa Susanna, en coproducció amb l'Institut Valencià de la Música, se n'han sortit bé. Triar una bona òpera i confiar-la a gent capacitada del país demostra, pels resultats, que no cal importar per sistema.

Jordi Maluquer
Avui