7/10/2016 |
Programa: Martha Argerich i Quartet Quiroga’
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana
La temporada d’Ibercàmera
Inici al Palau de la Música Catalana de la 33a. temporada d’Ibercàmera que, com sempre, ens porta a intèrprets de primer nivell. A destacar la Cinquena de Mahler amb Christoph Eschenbach, Daniil Trifonov –convertit ja en un fix del cicle- o l’Orquestra Simfònic del Teatre Mariinsky, dirigida pel seu titular Gergiev que ens portarà l’Acte III de Tristany i Isolda, amb a soprano Eva-Maria Westbroek, una de les millors sopranos wagnerianes.
El concert
D’entrada poder escoltar sola a l’argentina Martha Argerich, fet poc habitual i més amb una de les seves peces que podríem considerar ‘icòniques’, la Partita BWV 826 de Bach, ja és tot un luxe. Un luxe a més perquè la peça va sonar nítida gràcies a un fraseig perfecte només a l’abast d’uns quants intèrprets avui dia, i a un absolut control del caràcter a ressaltar en cadascuna de les danses que la composen. A destacar igualment el so del Steinway de gran cua, meravellós.
El Cuarteto Quiroga, una de les formacions de cambra espanyoles de més anomenada, per contra va oferir una lectura tèbia de Quartet op. 51 núm. 1 de Brahms. Aquest compositor, especialment en la seva música de cambra, requereix una total coordinació entre les veus, fet que el fa probablement el més difícil d’entre tots els romàntics i la proposta dels Quiroga tot i presentar alguna idea interessant, com destacar el fraseig de la viola a l’Allegro molto moderato e comodo, no va reexir, sonant mel·liflus quan es requeria caràcter. I és que Brahms ‘necessita’ un punt de mala llet que no va aparèixer gairebé mai.
Amb Schumann però el to de les cordes va millorar. L’impuls i vigor de l’Argerich va servir de base per a una lectura equilibrada i correcta. Un bon final.
Pel que fa al públic, hauria de començar a aprendre que hi ha uns moments per estossegar (si realment és necessari) i uns moments per aplaudir. I que els mòbils s’han de tancar bé o deixar a casa.