20/9/2016 |
Programa: Obres de Prokófiev i Ravel
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana
Obres de Prokófiev i Ravel.
Orquestra Simfònica del Vallès. Pedro Alcalde, director.
Palau de la Música Catalana. 17-9-16.
Les iniciatives de la Simfònica del Vallès atansen la formació sovint a projectes cada vegada més divergents del format tradicional de concert. I, en conseqüència, més enriquidors en una progressió que en la darrera dècada l’ha presentat sota uns eixos d’innovació i qualitat no sempre prou lloats per la premsa generalista. Alhora ha captat i fidelitzat públic. Precisament la convocatòria inaugural de la nova temporada al Palau de la Música Catalana, amb un ple quasi absolut i molt -moltíssim- públic infantil, tornava a conjugar directrius de multimodalitat amarada amb recursos ja vistos com tocar dempeus, canvis d’il·luminació,... establint uns precedents que seran imitats (o haurien de ser-ho) per altres formacions autòctones i estatals.
La proposta partia del conegut conte “Pere i el llop”, ple de valors educatius, musicat per Prokófiev a partir d’un fil narratiu i una adaptació en dansa hip-hop dels Brodas Bros en cooperació amb SonarKids. La coreografia, sorprenent i força enginyosa, copsava la rítmica i motricitat de les partitures (també amb selecció prèvia de Ma mère l’Oye de Ravel i Marxa en Si bemoll Op. 99 de Prokófiev) i en versava uns balls estilitzats, amb una elegància allunyada de la displicència urbana més transgressora en un gran treball d’equip, amb alguns gags i punts d’hibridació com la dansa dels caçadors mostrant l’art com a forma oberta. Va sobresortir Lluc Fruitós en la doble faceta de narrador i Avi, la gran actuació de Marc Garrido com a Llop -amb salts mortals enrere inclosos- i Pedro Alcalde que gaudia dirigint una OSV tan entregada i trempada com el públic.
Sens dubte cal deixar-se sorprendre per la Simfònica del Vallès que, en més d’una ocasió, converteix els concerts en quelcom molt viu, amb caire de festa cultural com en aquest programa intens, proporcionat a l’atenció d’adults i infants i encertadíssim com a presentació de la nova temporada. Una temporada que sobre el paper és la millor i més completa dels darrers deu anys tan per la varietat i qualitat del repertori com pels solistes. Per això és doblement llàstima que una proposta com la de dissabte no s’ofereixi de gira per les capitals catalanes i altres grans ciutats: la Conselleria de Cultura hauria d’abordar un pla estratègic sobre música a l’alçada del país que des de fa un lustre diu amb insistència voler construir.