Des de ja fa sis anys el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) dinamitza culturalment una zona que musicalment estava força oblidada durant l’estiu però que concentra gran nombre d’estiuejants i residents, i ho fa amb unes propostes de qualitat que aconsegueixen atreure-hi tant públic local com melòmans forans que en segueixen amb interès l’oferta musical especialitzada.

Aquest és el cas del concert que Barcelona Ars Nova, sota la direcció de Mireia Barrera, oferí el 30 de juliol passat al monestir de Santa Maria de Ripoll, una de les joies del romànic català, i que hi resultà d’una adequació absoluta. Primer, adequat fou el programa de vespres de la Mare de Déu a l’espai on es representà, ja que el monestir està dedicat a la Verge, i adequat al moment, un agradable vespre d’estiu.

Així, si a Barcelona l’ensemble vocal té acostumat el seu públic fidel a les misses polifòniques, en temporada estival interpretaren bàsicament obres de Francisco Guerrero (1528-1599) i Tomás Luis de Victoria (1548-1611), totes –amb l’excepció del Magnificat del gran Claudio Monteverdi–dedicades a Santa Maria, bo i creant un ambient que arribava a l’emoció però que a la vegada convidava al recolliment. I aquest programa s’interpretà sense solució de continuïtat, del qual resultaren especialment interessants i belles les peces de Tomás Luis de Victoria, que foren uns cinquanta minuts de música que deixaren plenament satisfet el públic congregat.

Molt remarcable l’adequació vocal del grup, format per integrants de totes les edats i fins i tot una d’elles en estat de bona esperança, que mostraren un empastament vocal sòlid, aconseguit per la bona direcció de Mireia Barrera, que feia canviar els cantants de posició a cada peça a fi d’emmotllar-se a l’acústica de la nau de Santa Maria i resultant-ne un so compacte i potent, secundat per l’orgue de David Malet.

Cal celebrar que una proposta musical de qualitat hagi tornat al monestir de Ripoll, on des de feia anys i fins recentment hi havia hagut una programació musical clàssica, tant a l’església com al claustre, de la qual destacava el recital que hi oferia anualment Montserrat Caballé, però que durant la crisi havia perdut empenta i havia centrat els seus esforços cap a la música no clàssica.