La Schubertíada i el seu summe factòtum, Jordi Roch, solen tenir bon nas a l’hora de detectar nous talents perquè comparteixin cartell amb els noms consolidats (alguns dels quals han passat per la primera fase). Aquest podria ser el cas d’Anna Lucia Richter, jove cantant alemanya de potencial indiscutible tot i que desplegat de forma intermitent en el seu recital de presentació. La veu va trigar una mica a escalfar-se abans de mostrar l’encís d’un instrument fresc, de color agradable, una mica en la línia de les sopranos soubrette, amb una tècnica afermada (els descensos al greu evitaven enfosquiments artificials) i una musicalitat de bona escola. El programa, centrat de forma íntegra en Schubert, alternava lieder coneguts amb alguna sorpresa original, sobretot la peça de cloenda, Abschied von der Erde, un melodrama on la veu no canta sinó que recita per sobre de l’acompanyament pianístic.

Les virtuts, tanmateix, no van ser suficients per poder parlar d’una revelació. Faltava una personalitat més marcada, que anés més enllà d’una dolçor genèrica que tendia a caure en l’ensopiment (per exemple, als tres Ellens Gesänge, amb el celebèrrim Ave Maria inclòs). A més, refugiar-se rere el faristol posava una distància amb l’espectador, mentre que, al piano, Michael Gees semblava funcionar a batzegades: frases arrodonides al costat de passatges borrosos i atacs bruscos. Curiosament, va ser en les peces en teoria menys adequades, per dramàtiques, per a la seva veu ( Der Zwerg ) on Richter va mostrar llampecs d’una personalitat que esperem que pugui desenvolupar en el futur.