Cerca de crítiques

Enquesta

La Czech Sinfonietta a Torroella de Montgrí

Una estrena de Balada

16/8/2004 |

 

Obres de Lleonard Balada, Beethoven i Smetana . Czech Sinfonietta. Trio Guarneri. Charles Olivieri Munroe , director. 24è Festival Internacional de Músiques de Torroella de MontgrÍ. Església, 13 d agost.

Una de les característiques del Festival de Torroella és que sempre ha procurat estrenar obres de compositors catalans i confiar les sovint a grups solvents. Recordem el magnífic poema concertant Proses disperses de Taverna Bech pel Royal College, l any 1992, o la Morta Fiamma , de Salvador Pueyo, per l Orquestra Eslavònica l any 2001. En aquest cas, ha aprofitat la sovintejada i llarga labor de Lleonard Balada com a professor del curs de composició que allí es desenvolupa a l estiu per encarregar li una obra. Balada ha tingut, a l hora de compondre, sempre en compte les circumstàncies: així, tot just arribat a Pittsburg, capital americana de l acer, va compondre la Steel Symphony . En el cas actual no es va poder sostreure al fet que l estrena fos confiada a una orquestra txeca i va titular la seva obra Simfonia Praga , i va tenir presents els motius de la Simfonia núm. 38 de Mozart, denominada també així. Com que l estrena es feia a Torroella de Montgrí, va voler també utilitzar elements melòdics i rítmics d un fill il·lustre de la vila, Vicens Bou. Mestre a combinar elements diversos, de tot plegat en va sorgir un autèntic Balada. Tot just començar el tractament de la corda ens va dur als mons que el compositor domina i que, per si sols, justificarien la devoció dels fanàtics de la música minimal . L obra és reeixida i n esperem amb fervor les cites de Bou són particularment emotives una repetició o una edició. Una primera audició sempre és insuficient per dimensionar justament una obra. La segona peça de la primera part va ser el complex i sovint poc reeixit Triple concert per a violí, violoncel i piano en do major Op. 56 de Beethoven. Quan el toquen tres solistes de renom hi ha poca coordinació i xocs estilístics i quan, com en aquest cas, es pren la determinació d atorgar els papers solistes a un trio acreditat, en aquest cas el Guarneri, es guanya en conjunció i en lògica discursiva però al mateix temps s aprecien les limitacions individuals. No és el mateix la música de cambra que el rol solista. El trio Guarneri va donar, en canvi, la talla en el bis que va oferir. L Orquestra va estar amatent i correcta sota la direcció del seu titular Charles Olivieri Munroe, un excel·lent finalista del concurs de directors de Cadaqués de l any 2000. Els músics txecs, a la segona part, van oferir música pròpia: tres fragments del cicle de Bedrich Smetana , La meva pàtria . Potser per les condicions acústiques va excel·lir el més melòdic dels fragments, el conegut Moldava . L orquestra el va tocar en el punt just, sense cap amanerament, amb tota l emoció evocadora d aquest poema simfònic. Segur que si el concert hagués acabat aquí els aplaudiments haurien estat delirants. Com que van acabar amb el poema Sarka , més enrevessat per a l acústica al·ludida, tot va ser més mesurat. Això no obstant, l orquestra va oferir un bis que va ser, com corresponia, la 8a Dansa eslava de Dvorák.
Jordi Maluquer
Avui