Alguns assistents al concert que Gabrieli Consort va fer dijous a l'Espai Ter recordaven que, just fa vint anys, la formació liderada per Paul McCreesh va interpretar una missa de Pasqua de John Sepperd, compositor anglès del segle XVI, a l'església de Sant Genís. Ho recordaven com una experiència musical excelsa propiciada per un cor amb unes veus bellíssimes que s'acordaven a la perfecció per fer viva en el present una obra que podria sentir-se llunyana. Passats vint anys, aquella experiència va renovar-se a Torroella possiblement amb altres cantants, però amb la mateixa bellesa i perfecció que caracteritza el treball de McCreesh, el qual, des de fa tres dècades, és una màxima autoritat en la música antiga mantenint-se a la vegada sensible a altres períodes fins a arribar a la contemporaneïtat.

Paul McCreesh sempre ha dit que interpreta la música antiga volent restituir l'atmosfera sonora original, però amb la consciència que l'intent es fa des de la sensibilitat del present.

En tot cas, va remarcar la continuïtat entre el passat i el present amb un programa de música coral anglesa que, configurat amb obres de devoció mariana, fa dialogar compositors del XVI (William Mundy, Robert Parsons i Thomas Tallis) amb autors del segle XX (Herbert Howells i Kenneth Leighton) i fins i tot un que fa música religiosa al segle XXI: Matthew Martin (1976). El concert va durar poc més d'una hora i les peces van interpretar-se pràcticament en continuïtat, evitant els aplaudiments i així, doncs, qualsevol distracció. Només hi va haver un bis: un himne a la Verge del gran Britten. Tot va semblar perfecte. I només és una cosa meva que se'm fes llunyà.