Obsessionats per les xifres i els resultats (indicadors quantitatius, que en dirien en novaparla), un concert com el del Gabrieli Consort seria bandejat amb facilitat. Cert, el públic congregat a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí no era gaire nombrós, però apostes com aquestes justifiquen amb escreix la tasca d’un festival com a generador d’activitat cultural al més alt nivell. I pocs concerts hi haurà aquest estiu tan excepcionals com el del grup de Paul McCreesh.

Massa poc assídua a casa nostra, la formació britànica va oferir un concert coral centrat en himnes a la Mare de Déu que abraçaven des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. Hom no sap què destacar més, si l’afinació miraculosa, la versatilitat dels cantaires, que els permetia moure’s entre estils sense perdre convicció comunicativa, o l’homogeneïtat esbalaïdora d’unes veus càlides i plenes empastant de forma perfecta. El xoc no va ser només auditiu, també espiritual, ja que McCreesh va extreure de cada partitura tota la intensitat expressiva possible, com el lirisme desbordant d’ A Spotless Rose de Howells, mentre que la delicadaAdam lay ybounden de Martin evidenciava que la rica tradició coral britànica manté la capacitat de renovació. L’impacte més profund va ser, tanmateix, en un Gaude gloriosa Dei Mater de Tallis en què McCreesh va modelar de forma magistral la densa trama contrapuntística alternant passatges a tutti amb seccions per a poques veus, per enlairar una majestuosa catedral sonora. Setze cantaires van ser suficients perquè els privilegiats espectadors entrelluquessin un bocí de paradís.