Cerca de crítiques

Enquesta

'Mozartíssimo' al Festival de Santa Florentina

10/8/2004 |

 

Concert: Espectacle Mozartíssimo, amb el Trio Novak i els cantants Ales Hendrych (baríton) i Marketa Bechynova (soprano).
Lloc i dia: Canet de Mar, festival de Santa Florentina, 7 d'agost

Amb el pati d'armes ple a vessar, el festival de música clàssica de Santa Florentina de Canet de Mar va acollir l'espectacle Mozartíssimo, que tal com el nom indica era un recital dedicat a obres del compositor austríac W.A. Mozart. Una de les gràcies de l'espectacle de dissabte passat va ser poder veure les àries de Mozart amb un format inusual. Completament vestits d'època i només amb un oboè, un fagot, un clarinet i dues veus, una de masculina i una de femenina, els txecs Trio Novak i els cantants Ales Hendrych (baríton) i Marketa Bachynova (soprano) van materialitzar passatges i àries d'òperes tan conegudes com Les noces de Fígaro i La flauta màgica sense trair els arranjaments originals. La vetllada, en què van assistir un atent Artur Mas i la seva esposa, va començar amb una selecció d'àries de l'òpera Les noces de Fígaro, amb la divertida ària Cinque, dieci, venti, trenta, en què Fígaro compta els metres de la seva habitació per instal·lar-hi el llit de noces. Seguidament va arribar el torn a una de les òperes més fosques de Mozart, Don Giovanni. Escrita just després de la mort del seu pare, en aquesta obra el geni de Mozart es catal·litza pel patiment, sentiment que queda impregnat a l'obra, tot i la gratificant i alegre ària La ci darem la mano, interpretada entre d'altres a Canet de Mar. Per acabar la primera part i de manera instrumental, el Trio Novak va executar deu variacions de Ludwig van Beethoven sobre el tema de Don Giovanni Laci darem la mano.

La segona part de Mozartíssimo va començar amb un dels grans èxits de joventut de Mozart, l'òpera El rapte del Serrall. Ambientada en un harem turc i cantada en alemany -això va ser una novetat introduïda per Mozart ja que l'idioma oficial de les òperes era fins aquell moment l'italià-, l'òpera va suscitar moltes crítiques puristes en aquella època. L'execució instrumental del cor final de l'obra, amb unes escales trepidants, va fer perdre potser la contundència de quan s'interpreta amb veus en escenaris de gran format. L'últim recull d'àries de la nit va ser de l'òpera La flauta màgica. Influïda per la mística massònica, secta amb la qual Mozart flirtejava en secret, va ser l'última òpera que va compondre el genial compositor austríac abans de morir. D'aquesta part, en cal destacar l'última i divertida ària Pa-pa-pa, que mostra com un dels personatges de l'obra, l'ocellaire Papageno, troba per fi una companya per compartir la vida, Papagena.

Lluís Arcal
El Punt