12/7/2016 |
Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell
Jove Orquestra Simfònica del Vallès. Rubén Gimeno, director.
Teatre de La Faràndula de Sabadell. 10-7-16.
Entre les moltes iniciatives de la Simfònica del Vallès, la de la Jove Orquestra és una de les més engrescadores. Ho és per la relativa joventut del projecte (setena convocatòria enguany), per la voluntat pedagògica i divulgativa, per que participa d’una tendència que facilita l’accés dels joves músics a formacions estables –ni que sigui puntualment- i perquè és un dels nombrosos atractius del cicle 30 nits. Es miri com es miri, la cultura –particularment el teatre i la música- i l’esport són dos emblemes de Sabadell.
Després d’una setmana d’intensa preparació en un cicle formatiu de gran interès, els resultats es van evidenciar un concert ben plantejat per palesar els progressos en el treball de cambra. D’aquesta manera se’n calibrava la destresa individual i la versatilitat enfrontant-se a una dialèctica, sovint, diferent a la d’una orquestra però que, alhora, n’és la base.
La primera part presentava les famílies instrumentals sobresortint l’actuació de la corda amb la Simfonia núm. 6 per a orquestra de corda de Mendelssohn interpretada sense director al capdavant i emfasitzant l’autonomia del grup. La percussió va ser la més ovacionada per la rauxa, la riquesa tímbrica, l’experimentació i l’alta competència rítmico-tècnica exhibides en les tres peces preparades sota la tutel·la Manel Cabero, timbal titular de la Simfònica. Sens dubte, el treball d’aquesta secció va ser el més complet tant per les dosis d’humor com pel component psicomotriu, d’improvisació i participatiu.
La segona part va aplegar les famílies instrumentals sota la batuta de Rubén Gimeno amb les bandes sonores de Memòries d’Àfrica de Barry, un arranjament de Titanic de Horner i les danses simfòniques de West Side Story de Bernstein corroborant l’alt nivell dels joves músics formats a Catalunya. El problema, com en altres camps, és la manca d’infraestructures i de professionalització. Programes com els de la Jove Orquestra Simfònica del Vallès deixen en evidencia que el timó d’aquest país està regit per una capitania maldestre i mediocre què no sap com sostenir i desenvolupar el potencial cultural i artístic actual i futur.