Res ni ningú no va poder trencar la concentració de Lang Lang en el seu debut, dijous, al Festival Castell de Peralada (Girona). Ni la calor sufocant, ni els mosquits i els grills, ni el clacar de les cigonyes, ni les tos i el soroll de ventalls, mòbils, i càmeres li van fer perdre la calma. Somrient, relaxat i feliç, el famós pianista xinès va conquerir el públic en la fascinant i atípica inauguració de la 30a edició del festival empordanès. Fascinant pel virtuosisme i el lirisme de Lang Lang; atípica perquè mai abans un pianista clàssic havia ofert un recital en solitari a l'enorme auditori dels jardins del castell. La sofisticada amplificació va tenir un paper clau en l'èxit irresistible que va aconseguir

L'elecció d'un pianista per inaugurar un festival que té com a senya d'identitat l'òpera i el culte a les veus comportava molts riscos. L'opció més lògica era contractar una gran estrella de l'òpera, i de fet fa temps que intenten seduir la soprano russa Anna Netrebko; no va poder ser i, en lloc d'una diva de la lírica, van apostar pel divo del piano més mediàtic del món. I al final la van encertar.L'ambient inaugural era el de sempre a Peralada, amb un públic variat que va omplir l'auditori —l'aforament és de 1.800 localitats— i a la llotja cares conegudes del món cultural, empresarial, social i polític: Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya; dos consellers, Jordi Baiget (Empresa) i Santi Vila (Cultura), i José Montilla, expresident de la Generalitat, encapçalaven la representació institucional; i entre els convidats no va faltar Chen Yanseng, president del RCD Espanyol.

El temor més gran tenia molt a veure amb l'acústica d'un recinte a l'aire lliure, opció sempre temerària per a un instrumentista en solitari. S'imposava, doncs, algun tipus d'amplificació, i la van encertar escollint un sistema tècnic sofisticat que, a través de dues pantalles, va projectar el so del piano al recinte sense distorsionar la qualitat i naturalitat del so. Dues grans pantalles, situades a cada costat de l'escenari, van donar protagonisme als àgils dits del solista.

 La resta va ser cosa de Lang Lang, que va ser tot naturalitat, simpatia i talent. I, com que l'art no està renyit amb el negoci, va presentar a Peralada el mateix programa que ha gravat al seu últim i sensacional disc: Les estacions, de Txaikovski, i els quatre Scherzi de Chopin, obres que passeja a les seves gires.

Desconeguda pel gran públic, però molt apreciada pels fanàtics del compositor rus, la col·lecció de 12 delicioses miniatures de Txaikovski evoca les atmosferes dels mesos de l'any amb recursos pianístics subtils i delicats. Lang Lang va fer meravelles, amb una articulació, una claredat de plans i un ventall de colors prodigiosos. Entre els moments únics, una Barcarola (Juny) que va omplir de màgia sonora la nit empordanesa.

La temperatura pianística es va disparar amb Chopin. El control dels contrastos dinàmics i la transparència del so es van aliar en un discurs poètic i musical de gran virtuosisme que va embruixar el públic; en alguns moments, es va poder gaudir d'una atmosfera de silenci i recolliment poc habitual en un escenari a l'aire lliure.

Dues peces amb encant de Manuel Ponce i Ernesto Lecuona i una trepidant Marxa turca, de Mozart, en què els dits i el cos de Lang Lang semblava que volessin, van posar punt final a una vetllada que va acabar amb el públic dret.