Cerca de crítiques

Enquesta

Com si fos el primer cop

9/7/2016 |

 

Programa: Lang Lang, piano

Lloc i dia:Festival Castell de Peralada

Què té? Què fa que la música soni amb tanta intensitat? És difícil copsar els ingredients que entren en joc en els recitals de Lang Lang. D'entrada, surt a l'escenari somrient, relaxat, amb un posat com d'aquell qui passa per allà de casualitat. Després s'asseu al piano icomença l'espectacle. Lang Lang, que va inaugurar dijous el Festival Castell de Peralada en una edició commemorativa, crea un món sonor en què les notes semblen seguir-lo per on ell vol, talment fos el flautista d'Hamelín. No només quan desa els seus dits sobre el teclat, sinó també amb els sols gestos de la mà, que recorden, per la suavitat i delicadesa, els del taitxí.

Sense partitura, com és habitual en els seus concerts, el virtuós xinès no només domina la tècnica, sinó que se sap les peces “par coeur”, com diuen els francesos, és a dir, més que de memòria, les treu del seu cor. És amb aquest esperit obert que el pianista afronta cada partitura com si la toqués per primer cop, amb una mirada neta i sense cap bri de mecanicisme. El resultat és una interpretació més emocional que racional que comunica i arriba al públic.

El recital que va oferir a Peralada era força similar del que va protagonitzar a l'Auditori de Barcelona fa uns mesos, a base d'obres de Txaikovski (Les Estacions, Op. 37a) i Chopin (4 scherzos) que integren el seu darrer àlbum Lang Lang in Paris (Sony). Ara bé, l'escenari a l'aire lliure afegia un plus de màgia nocturna a l'esdeveniment, a part d'una banda sonora inesperada i puntual dels diferents animalons nocturns –cigonyes, grills, gats...–.

Lang Lang va oferir tres bisos,el darrer dels quals la famosa Marxa Turca, i va posar el públic dempeus. Altres plats forts del festival, que compleix 30 edicions, són la gala lírica el 15 de juliol i també la de dansa amb la primera figura italiana Roberto Bolle, el dia 29.

Valèria Gaillard
El Punt / Avui