24/6/2016 |
Programa: Residències Musicals
Lloc i dia:Auditori de la Fundació Catalunya-La Pedrera
El programa va començar amb les Danses Sacres i Profanes de Debussy un caramel per cordes i arpa solista, on es va presenciar una altíssima conjunció dels intèrprets entre les intervencions delicades i precises de l’arpista amb l’acompanyament subtil i exquisit de la corda.
La Sérénade de Roussel va ser tota una descoberta composta per una formació poc habitual: flauta, violí, viola, violoncel i arpa. Consta d’un primer i tercer moviment ben frenètics, amb un ritme contagiós i festiu que va contrastar amb l’Andante del segon moviment. Cal destacar totes les intervencions solistes dels instruments, que van formar un molt bon equip de viatge.
La primer part va acabar amb una obra mestra de la música de cambra, l’Introducció i Allegro de Ravel. El septet va oferir una versió esplèndida de l’obra; Esther Pinyol va brillar en la seva excel·lent interpretació que va posar a més d’un la pell de gallina. El públic present a l’Auditori va aplaudir amb gran entusiasme. La segona part va ser el torn de les tres estrenes del concert.
Mysterium Druidum per quartet de corda i arpa, que va obrir un camp de noves energies i fluctuacions entre el quartet i l’arpa; tots els intèrprets van demostrar una seguretat i una tècnica admirables. Desprenien una energia contagiosa amb unes figuracions rítmiques al tercer moviment gens senzilles.
L’estrena absoluta de Marc Timón. Homenatge a La Competència de Rac1, el programa d’Òscar Andreu, Òscar Dalmau, Natza Farré i Oriol de Balanzó, que no va deixar el públic indiferent. L’obra va ser dirigida pel mateix Timón, que havia arribat de Los Angeles per aquesta ocasió. Còctel d’estils des de la música més experimental fins a la sardana, passant per un tango un vals… que van formar diferents climes. Aquesta barreja amb l’aplec d’instrumentistes excel·lents va donar un magnífic resultat. Enhorabona, Marc Timón, per la teva destresa i feina ben feta.
El Divertimento de Milton Barnes va ser l’última obra del repertori. Destaca la preciosa pavana del segon moviment, una melodia senzilla i efectista en la qual brillaven els diferents sons de corda fregada amb la corda polsada de l’arpa. Va sorprendre gratament l’últim moviment, el “barn dance” que va fer engrescar el públic de l’Auditori tot picant a ritme de country.
Un públic entusiasmat, entregat. Unes peces de difícil execució. Una compenetració esclatant. Esther Pinyol va dirigir unes paraules d’agraïment a la Fundació La Pedrera, als músics que la van acompanyar, al compositor Marc Timon i als seus familiars. La cirereta del pastís va ser el bis. Un bis atípic, més llarg del que és habitual però l’ocasió s’ho valia. La suite de la banda sonora de Witches de Marc Timón, que va tornar a pujar a l’escenari per dirigir aquesta “meravella d’obra” que va emocionar el públic.