Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de Cadaqués inaugura el seu Festival

El retorn de l'orquestra

7/8/2004 |

 

Obres de Mozart, Gerhard i Beethoven. Orquestra de Cadaqués. Neville Marriner, direcció. Concert inaugural del XXXIII Festival Internacional de Música de Cadaqués. Església de Santa Maria. 31 de juliol.


El fet més rellevant de la inauguració del XXXIII Festival de Cadaqués va ser el retorn de l'orquestra que el 1988 es va crear amb la direcció d'Edmon Colomer i els auspicis de l'alcalde de l'època, Miquel Figueras. L'any passat, per les tensions produïdes en el canvi de direcció del Festival, no va acudir a la cita però enguany, gràcies a la bona entesa entre l'actual director del Festival, Francesc Llongueres, i el director artístic de l'orquestra, Llorenç Caballero, les coses han tornat al seu lloc. Aquest retorn, doncs, a l'espai originari no va pas defraudar. Una modèlica versió de la Sisena simfonia en fa major de Beethoven va omplir la segona part del concert. Marriner la va dirigir sense complicacions, destriant-la tant com va ser possible sense fer-ne perdre la línia, i va sonar evocadora i neta en una atmosfera en principi inadequada com la d'una església més aviat ressonant. Tot el vent, molt segur, va acompanyar la magnífica corda, destacant les prestacions de Júlia Gállego amb una flauta de so molt rodó i les ajustadíssimes i expressives intervencions del clarinet de Joan Enric Lluna.
La primera part la van integrar la Simfonia núm. 15 en sol major KV 124 de Wolfgang Amadeus Mozart revisada per Marriner, suposem que per adaptar-la a la plantilla de l'orquestra més que no pas per esmenar la versió original pensada per a uns efectius més minsos en ser la primera que va compondre com a konzertmeister de la cort del nou príncep-arquebisbe de Salzburg Hyeronimus Colloredo. Va sonar contrastada, efectista, i va donar optimisme al començament de la vetllada. Després van venir sis cançons del cicle de dotze de L'infantament meravellós de Shahrazada Op. 1, de Robert Gerhard sobre poemes de Josep Maria López-Picó, orquestrades per Meirion Bowen. Tot i que aquesta obra, per primerenca, no té encara la paleta característica del compositor, que encara no havia passat pel mestratge de Schönberg, Gerhard no té sort: l'orquestració la va acabar de desfigurar fent d'un soliloqui molt interioritzat una grandiloqüència epígona de l'straussisme. Lynda Lee, que va haver d'esforçar-se per assolir els aguts, sobreposar-se a la densa orquestra i pronunciar un text que idiomàticament no assolia, no va donar la mida, com no la dóna tampoc la imperfecta pronunciació de Benita Valente en la gravació existent del cicle. Cal pensar que L'infantament va ser escrit per a les peculiars condicions vocals de Conxita Badia. Això no obstant, a Cadaqués, l'obra va ser molt aplaudida.
Neville Marriner, emulant Kleiber, ens va donar com a bis un vals molt quintaessenciat. En aquest cas va ser el Vals trist Op. 44 de Jean Sibelius, que va sonar, en la seva part central més evocadora, un punt més alegre que en d'altres versions.

Jordi Maluquer
Avui